Una pregunta impossible que es torna absurda en el moment que la limites geogràficament. La rialla circula lliure i aquesta qüestió admetria infinites respostes. Per això l’humor, tan essencial en la vida i tan present en totes les arts, és impossible emmarcar en una sola definició. El cèlebre guionista riojano, Rafael Azcona, no obstant això, admet només la següent frase: “El humor és senzillament veure en la vida, eixe entorn que et rodeja, la qual cosa tot el món s’obstina en negar”. Segons esta definició, la bona comèdia cinematogràfica sí que aconseguiria la veritat 24 en imatges per segon. Menys somiadora que Hollywood, Europa ha sigut bressol de cineastes que han mostrat com extraure humor de les situacions més amargues de la vida. La crisi econòmica, la repressió política i sexual, el masclisme i la xenofòbia generalitzades o el canvi dels temps i l’intrusionismo tecnològic en les nostres vides són la matèria dramàtica sobre la qual s’erigixen grans comèdies.

Este cicle oferix un ampli recorregut geogràfic i temporal sobre les diferents formes d’humor que ha donat el vell continent des que el cine va començar a parlar fins als nostres dies. Però per damunt d’esta ambició, s’imposa la de reunir-nos cada nit d’agost en el Centre del Carme Cultura Contemporània i disfrutar d’una selecció personal de títols oblidats o poc transitats pertanyents a un gènere sublim, la comèdia, que va més enllà de la seua condició popular.

Daniel Gascó García

Coordinador del cicle