Regne Unit, 1957. Quasi ningú va percebre que tant l’estructura narrativa com la inversió de l’ordre que Ruben Ostlund exposa en ‘El triangle de la tristesa’ (2022) l’havia presa del text teatral de James M. Barrie (el creador de ‘Peter Pan’) o aquesta excel·lent adaptació cinematogràfica. Cecil B. De Mille ja ho havia manejat a ‘Male and female’ (1919), però aquesta deliciosa versió en tecnicolor per fi va recollir tota la paleta cromàtica que exigeix aquesta història. Com ocorre amb l’original, aquest film atempta tant contra el rígid sistema de classes britànic com s’hi plega, deixant un pòsit agredolç, però també la curiosa sensació que els servents són, en realitat, més rics i sofisticats que els seus amos.

Director: Lewis Gilbert. Guió: Vernon Harris, Lewis Gilbert i J.M.Barrie (autor de l’obra teatral). Producció: Ian Dalrymple i Dennis van Thal. Disseny de producció: William Kellner. Efectes especials: Wally Veevers. Fotografia: Wilkie Cooper. Muntatge: Peter R. Hunt. Vestuari: Bernard Nevill. Perruqueria: Juan Smallwood. So: John Cox, John Glen, Red Law i George Stephenson. Música: Douglas Gamley i Richard Addinsell. Repartiment: Kenneth More, Diane Cilento, Cecil Parker, Sally Ann Howes i Martita Hunt.