Itàlia, 1962. Des de les seues primeres imatges, tot fa olor de podrit en Gli anni ruggenti: l’ajuntament, els tecnòcrates, els projectes fantasma, els grans comptes saquejats… El director Luigi Zampa va abocar en aquest film la mateixa fel que havia vessat Nikolai Gogol en ‘L’inspector general’ més d’un segle abans. Amb la complicitat estreta del gran Nino Manfredi, pròxim a patir l’ofici de botxí en l’obra mestra de Berlanga. Ja en el seu moment, el diari L’Unità donava compte del seu abast: «La sàtira de Zampa mossega amb lúcida eficàcia… i permet considerar quant de realitat i quant de costum d’aquells temps foscos han sobreviscut en els nostres dies».

Director: Luigi Zampa. Guió: Luigi Zampa, Vincenzo Talarico i Sergio Amidei. Producció: Incei Film, Spa Cinematografica i Achille Piazzi. Disseny de producció: Piero Poletto. Fotografia: Carlo Carlini. Muntatge: Eraldo Da Roma. Vestuari: Lucia Mirisola. Perruqueria: Nicla Palombi. So: Ovidio Del Grande i Manlio Urbani. Música: Piero Piccioni. Repartiment: Nino Manfredi, Gino Cervi, Michèle Mercier, Gastome Moschin i Angela Luce.