Si ens pelen i ens deixen a l’aire, ens assequem. Si en dormir ens posen davall del llit, llevem la tos. Si ens tallen, els fem plorar. Si ens tracten amb suavitat i calor, ens tornem dolces. Les cebes, igual que els nostres cossos, tenen múltiples capes, múltiples maneres de reaccionar, relacionar-se, afectar i ser afectades.

Després d’un any de treball amb el grup de majors, explorant sobre les nostres relacions amb el món no humà, en aquest curs 2023-2024, desde el departament d’educació i mediació del CCCC, ens proposem continuar investigant com habitem els nostres cossos i com interactuem amb ells. Què busquem d’una connexió humana? Quines poden ser les seues formes? De quines maneres podem involucrar als nostres cossos per a projectar futurs compartits?

A partir de les trobades, proposem la creació d’un espaitemps en forma de laboratori conjunt, un lloc de prova i error, d’assaig i cerca constant on indagar sobre les corporalitats i les seues diverses capes en la contemporaneïtat.