CCCC PERFORMANCE. ESCUCHA! VALÈNCIA. SEIJIRO MYRAYAMA
Data: 2 de març de 2024
Hora: 19:00 hores
Lloc: CCCC Centre del Carme. Sala Refectori
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Plataforma Diàleg Obert
Xarxes socials ‘Plataforma artística Diàleg Obert’: Instagram / Facebook
Sense inscripció prèvia, fins a completar aforament
Activitat gratuïta

ESCUCHA! València Exposició Internacional d’Arts Efímeres i Experimentació Sonora presenta l’obra de l’artista i compositor japonès Seijiro Murayama.
L’obra de Murayama és caracteritzada per l’ús i la combinació de la improvisació no idiomàtica i idiomàtica, o siga, que utilitza un vocabulari de coneixement musical no comú o comú, fent ús del seu particular llenguatge multidisciplinari en què combina el cos, la veu i
els sons de diferents instruments i objectes. Seijiro Murayama treballa a la pràctica de la improvisació des dels anys 80 (veu i percussió) principalment en solitari o en duo (dels quals destaquen les col·laboracions amb Jean-Luc Guionnet i Axel Dörner). A més, crea peixos sonors electroacústics o conceptuals, normalment interessat en els llenguatges multi i interdisciplinaris.
Llicenciat per la Universitat d’Estudis de Tòquio en literatura francesa i filosofia i especialitzat en Blanchot; filòsof que ha determinat la direcció de les seues activitats des d’aleshores. El 1982, va realitzar una gira pels Estats Units amb Keiji Haino, i durant la seua estada a Nova York va conèixer la música radical i provocadora de John Zorn, una força emergent de Lower Manhattan. Després de tornar al Japó, a través de l’explosiu trio sonor Absolute Null Punkt, sota la influència d’Akira Aida, Kenichi Takeda, Massami Akita, la revista Transonic, els músics Derek Bailey, Kaoru Abe, etc., es va embarcar a l’exploració de la improvisació, encara que es va abstenir temporalment de tocar en viu a causa de les seues dubtes sobre els estils de la primera generació d’improvisadors que l’havien influït i va tornar a tocar gràcies a l’impuls del moviment d’Onkyo al Japó, anomenat així per certa crítica estrangera als anys 90.
