Aquesta 34 sessió presentem a dos dones artistes:
Alice De Visscher és una artista visual establida a Brussel·les on fa classes de performance. Ha estudiat teatre i fa teatre visual i
experimental. Des de 2006 el seu treball es focalitza en la performance i la vídeo performance, i a partir de 2014 en el dibuix i
les instal·lacions específiques. El seu treball s’ha presentat en diferents països (Bèlgica, Alemanya, Suïssa, França, Àustria, Polònia, Lituània, Singapur, Tailàndia, Corea, Israel, els Estats Units i el Canadà).
En performance col·labora amb Evamaria Schaller i ocasionalment amb Baudouin Oosterlynck, Valérie Vogt… o col·lectius com
Paersche.
En el seu enfocament artístic hi ha un acostament al dibuix i a la performance motivat per la cerca de la llibertat, l’allunyament del seu propi cos i l’expressió de la pròpia singularitat i sensibilitat. Per això esscull oferir imatges íntimes, sense el filtre de la reflexió mental verbal. Desitja aportar una relació física i artesanal a les coses. Autodidacta de la intuïció i l’atzar, deixa que la matèria reaccione, component i dialogant amb ella. Artista de l’espai, estructura la seua partitura com l’espai que habita en una performance, des de línies (cordes o plecs), des dels punts (globus o taca), des de les superfícies, des dels colors atrevits…
Cerca la poesia minimalista. Vol oferir una invitació a parar, a allunyar-nos de la reflexió verbal, a mirar poques coses alhora i deixar que ens impregnen amb calma.
Susanne Irene Fjørtoft és graduada en arts visuals per Ålesund Kunstfagskole (2004-2006) i en escenografia en l’Acadèmia Noruega de Teatre (2006-2009). La seua labor professional com a artista ha oscil·lat entre escenografies, arts escèniques, produccions teatrals i instal·lacions. Treballa en solitari i en grup. Ha treballat amb el projecte de performance “ “Sketchwork on TIME” i la companyia de teatre “ Happy *Gorilla” Ha mostrat les seues obres en festivals internacionals, en galeries i espais escènics, i en països com Noruega, Suècia, Espanya, França, Turquia, els Estats Units i Hong Kong. El seu actual projecte en solitari a llarg termini explora la pell com a metàfora d’una frontera fluida i altament permeable al voltant del que percebem. El tema s’explora mitjançant l’ús d’accions performatives, dibuixos i objectes. Amb un gran interés en l’artesania pràctica i el compromís amb els materials, el seu treball combina elements estètics i conceptuals, amb l’objectiu de transmetre tant el
personal com l’universal a l’audiència.