L’artista alacantí Daniel García Andújar (Almoradí, 1966) planteja el seu projecte ‘Los Desastres de la Guerra’ inspirant-se en els gravats de Francisco de Goya.

Igual que ‘Els Desastres de Guerra’ de Goya este projecte és una protesta visual contra la violència, encara que intenta indagar en una actualització de la representació del conflicte. Centrant-se en els sistemes de control de la nova cultura del postcapitalisme, els processos d’estandardització i normalització, els efectes del conflicte en el subjecte contemporani, la guerra total del neoliberalisme i el cos (última anella en la cadena de processos de digitalització)  com a camp de batalla.

Es tracta d’un projecte d’investigació i desenrotllament en progrés que s’ha concretat en tres estadis: la publicació ‘LTI –Lingua Tertii Imperii’, que estudia la forma en què la propaganda nazi va alterar l’idioma alemany per a inculcar a la gent idees nacionalsocialistes; ‘Los desastres de la guerra, Akademia dels Metecs (Atenes)’, la proposta que han comptat amb la col·laboració de l’artista faller Manolo Martín composta per diversos elements, on destaquen 60 models d’escultures gregues alliberades i impreses amb impressores 3D i un motle l’estàtua del Posidó; finalment  ‘Los desastres de la guerra. Caballo de Troya (Kassel)’ la proposta amb què culmina el projecte en la ciutat alemanya.

Segons García Andújar “ací no hi ha tropes terrestres, ni combat, ni tan sols generals: és un projecte d’artista, armat amb una sèrie d’estratègies i autoritzat per a aprendre dels nostres records”.

Com els grecs amagats dins del cavall de Troia, la proposta compta amb gran quantitat d’elements formals, on estaquen 82 peces entorn del concepte de guerra capitalista, la guerra econòmica (conquista, colonialisme, comerç, acumulació, corrupció política, abús del poder) i una peça central, un antimonument de grans dimensions, que serà cremat durant la nit de Sant Joan al voltant d’una celebració que comptarà amb focs artificials i una banda de música, apropiant-se de l’espai públic per a obrir una finestra a la tradició valenciana enmig de la macro exposició alemanya.