Projecte desenvolupat a partir dels diaris que el geòleg escocès William Maclure va escriure durant la seua estada a Alacant al segle XIX, i que vinculen el major experiment utopista de la història amb l’estudi de la geologia alacantina, a través de la construcció d’una sèrie d’escoles basades en el seu pensament cooperativista i en la necessitat d’una educació universal com a via per a eradicar la pobresa de les classes més humils.

Per a Maclure, l’ideal que calia assolir en les seues propostes d’organització social prenia cos en l’equilibri del món geològic, que ell entenia com el reflex harmònic al qual havia d’aspirar el col·lectiu; gran part de l’ideari utopista podria explicar-se a través del seu estudi. I l’educació havia de ser precisament l’element central dels nous models de comunitat, on la naturalesa no fóra només un recurs, sinó la base sobre la qual organitzar una societat més justa i igualitària.

El treball realitzat ha sigut filmat en pel·lícula fotoquímica de format subestàndard, i es vertebra a través del registre mineralògic de les localitzacions alacantines on Maclure va plantejar alçar el seu projecte educatiu.

Amb la restauració a Espanya de l’absolutisme monàrquic, Maclure finalment no duria a terme les seues iniciatives pedagògiques; però aquest fracàs en la seua recerca de la utopia serviria anys després, ja als Estats Units, per a impulsar la creació d’un centre d’ensenyament les metodologies del qual contribuirien amb el temps a configurar una part important dels sistemes moderns d’educació pública.