Simple Men
1992. Estats Units, Regne Unit i Itàlia

El tercer llargmetratge de Hal Hartley va suposar un pas cap a la maduresa d’un cineasta que ja s’atrevix a despullar tant als seus personatges com als mitjans expressius que maneja. De tan seques les seues frases sonen existencials, de tant de cinisme se’ns congela el somriure. Tant el públic com la crítica no van saber assimilar una pel·lícula que no desitja un ritme regular ni ser realista ni encaixar en els cànons d’un cert cinema indie. Hal Hartley mira per primera cap a Europa, els seus nous cinemes i ones i divaga sobre la possibilitat de l’amor en un món que ha deixat de ser porós amb les relacions afectives, sense posar cap vel sobre l’angoixa que això produïx.

Direcció i guió: per Hal Hartley.
Producció: Agustín Bossi, Pablo Bossi i Pol Bossi.
Disseny de producció: Jerome Brownstein, Hal Hartley, Ted Hope i Bruce Weiss.
Fotografia: Michael Spiller.
Muntatge: Steve Hamilton.

Directora de càsting: Liz Keigley.
Dissenyador de producció: Daniel Ouellette.
Direcció artística: Thérèse DePrez.
Vestuari: Alexandre Welker.
Decorats: Jeff Hartmann.

So: Jeff Pullman i Reilly Steele.
Música: Hal Hartley, Jo la tinc.
Amb: Robert John Burke, Bill Sage, Karen Cadires, Elina Löwensohn, Martin Donovan, Mark Chandler Bailey, Chris Cooke, Jeffrey Howard, Holly Marie Combs i Joe Stevens.

Duració: 105 min