• Els artistes repassaran el 29 d’abril, al costat del professor de la UPV José Luis Clemente, les seues trajectòries com a pioners en l’ús de la ceràmica en l’art

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) repassa les trajectòries dels artistes Carmen Calvo i Miquel Navarro en una conversa que tindrà lloc el 29 d’abril, amb motiu de la celebració de la XVII Biennal Internacional de Ceràmica de Manises.

Carmen Calvo i Miquel Navarro són dos figures clau en el desenrotllament de l’art contemporani valencià. Durant la xarrada ‘A través de la ceràmica’, que estarà moderada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València, José Luis Clemente, els artistes comptaran en primera persona les seues aportacions a l’art en els últims 50 anys i les seues experiències com a pioners en l’ús de la ceràmica en els processos creatius.

El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, ha assenyalat la importància d’una trobada que ret homenatge “a dos figures fonamentals de l’art valencià que van estudiar ací en el Centre del Carme i les trajectòries del qual han traspassat fronteres”.

La projecció artística de Carmen Calvo i Miquel Navarro ha anat en paral·lel des del principi fins a aconseguir en poc temps el reconeixement internacional, exposant al costat d’altres artistes espanyols, en la mítica exposició del Guggenheim de Nova York ‘New images from Spain’ (1980).

Partint d’exposicions en la llegendària Galeria Vijande, les seues obres han sigut exposades en rellevants galeries i museus nacionals i internacionals, i la seua obra està representada en importants col·leccions institucionals i privades. Els dos són Premis Nacionals d’Arts Plàstiques i han representat a Espanya en la Biennal de Venècia, entre altres importants reconeixements.

Pioners en l’ús de la ceràmica en l’art

Calvo i Navarro es coneixen molt jóvens, a la fi dels anys 60, quan estan formant-se com a artistes i, alhora, treballen, en Ceràmiques Hispània (Manises). Eixe contacte amb la ceràmica inscriu una relació entre els dos que aferma interessos artístics i estreta les sintonies personals.

“Des de principis dels anys 70, els dos artistes recorren a la ceràmica com un mitjà profundament lligat a l’artesanal i a la tradició mediterrània, però també a la seua deriva industrial”, assegura Clement.

“La ceràmica, a penes usada en l’art fins a eixe moment, és un material tradicionalment desconsiderat, per estar associat a l’artesanal i a les arts menors. No obstant això, els dos artistes se senten atrets primerencament per la seua càrrega històrica, identitària i cultural, en el context de la Transició cap a la democràcia a Espanya”, apunta.

“Els dos recorren a les seues propietats responent a la necessitat de renovar els postulats de la pràctica artística, i en els quals es combina interés pel manual, el qüestionament de jerarquies artístiques, una necessitat de reconnectar amb el físic i la crítica cultural”, ha afegit l’historiador.

En el cas de Navarro, la ceràmica, especialment el fang cuit, és fonamental en la construcció de les seues instal·lacions de ciutats, ximeneres i escultures; xicotetes arquitectures que evoquen paisatges urbans i hàbitats en els quals reclama la presència corporal del propi ésser humà.

Per part seua, Calvo utilitza sovint fragments ceràmics, peces fetes a mà, taulells, peces trencades o elements trobats, i també objectes amb un afany recol·lector i arqueològic. En la seua obra, la ceràmica perd la seua funció original i es convertix en un dispositiu carregat de memòria, associat al domèstic, l’íntim, a la història personal i també col·lectiva.