• La videoinstal·lació ‘La romería de los cornudos’, de María Alcaide basada en el ballet homònim de García Lorca i Rivas Cherif, s’exposa fins al 22 d’agosto en la Sala Negre

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) impulsa una nova edició del programa ‘Negre’ d’investigació i videocreació en el Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant. Dirigit per la gestora cultural Leticia Cano, el projecte s’ha iniciat este mes d’abril amb ‘La romeria de los cornudos’ de l’artista María Alcaide, una videoinstal·lació que es podrà veure a la Sala Negre fins al pròxim 22 d’agost.

‘La romeria de los cornudos’ és el resultat d’una investigació plàstica realitzada per Alcaide (Aracena. Huelva, 1993), que part del ballet homònim de Federico García Lorca i Cipriano Rivas Cherif (1933), amb la finalitat de fer una lectura heterodoxa de la romeria de la Rosada i de l’entorn del Parc Nacional de Doñana. La investigació se centra en els usos del territori, a través del vídeo, la dansa, la música i la creació de vestuari.

El director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, ha destacat la importància de “donar suport al talent de jóvens creadors a través de programes com Negre, que és ja un projecte consolidat dins de les propostes artístiques del centre cultural Las Cigarreras” i ha afegit que “Negre acosta nous llenguatges artístics i servix d’aparador per a l’art emergent”.

‘La romeria de los cornudos’ va ser l’avantsala de ‘Erma’, peça fonamental de García Lorca en la qual la fertilitat és l’eix central, un tema que es reflectix fins i tot en el paisatge. En este cas, l’escenari és el Parc Nacional de Doñana, així com les zones turístiques, industrials i agrícoles que l’envolten.

Este projecte és una actualització contemporània del ballet lorquià, on s’introduïxen qüestions com la fertilitat, el desig o la violència, traslladada a la Rosada i a Doñana, entesos no sols com a paisatges, sinó com un entramat de relacions afectives, econòmiques i polítiques entorn dels usos del territori, així com en les dinàmiques productives i reproductives dels agents que transiten per ell.

El paisatge com a protagonista

En la videoinstal·lació el paisatge deixa de ser fons per a convertir-se en protagonista. Es tracta d’un pelegrinatge filmat que recorre un territori transformat per l’agricultura, la indústria i el turisme, on es mescla la fe, la festa popular i l’acció de l’home.

Alcaide ha afirmat que la investigació “mostra una imatge íntima, fragmentada i capritxosa de l’entorn, com un ballet en el qual no s’oculta res. Una manera de mirar en la que el cos i la càmera no se separen, ni el territori se separa de qui l’està gravant”.

En el centre d’esta coreografia apareix l’aigua, entesa tant com recurs en disputa com figura del que circula i desborda: migracions, cures invisibilitzades o economies extractivistes. Este flux pren forma en el cos d’una ballarina que travessa diferents escenaris, una presència que connecta els diferents estrats del relat, desplaçant-se entre el fang, les pinedes o les arquitectures del turisme.

Al costat de l’audiovisual, el projecte s’expandix a la Sala Negre a través de dos peces formades per matalassets brodats a mà que remeten als moments de descans i espera propis del camí a la Rosada, i que introduïxen una dimensió material que connecta amb pràctiques tradicionalment vinculades al treball femení, al cansament, al desig i a la resistència.