‘Estimar és dissoldre la pell’ es presenta com una proposta híbrida entre l’escènic i lo performatiu, entre lo corporal i lo sensorial. Esta peça en construcció partix de la investigació del concepte de l’amor des de la perspectiva dels creadors i es vertebra en quatre pilars fonamentals en els quals matèria, cos i pensament convergixen en l’acte escènic.

A partir d’esta investigació s’articulen quatre eixos que conformen el cor de la proposta. En primer lloc, l’herència de l’amor, que indaga com ens hem relacionat amb ell en la infància i quin llenguatge afectiu hem rebut. Li seguix la relació amb l’amor actual, on explorem les nostres formes d’expressió, les creences que sostenen els nostres vincles i les pors o desitjos que els travessen. Podem estimar sense por? En tercer lloc, la construcció futura o ideal de l’amor, una projecció cap a allò que anhelem construir. Com imaginar un amor que no faça mal, que no posseïsca, que no limite? Pot l’amor ser un acte polític de cura i de resistència? Finalment, la relació entre amor i art, entesa com una temptativa de comprendre el que ens mou per dins, d’ordenar fora mida a través de l’experiència estètica. És l’art una manera d’estimar al món?

L’amor s’establix com un destripament, en el qual observem el lloc de cada una de les parts des de l’interior, per a mirar-les des de fora i donar-li algun tipus d’explicació.

Tutoritza: Amaya Contel
Disseny cartell: Johan Spleeds
Tècnic: Carlos Gómez
Assistent: Marina Lamosca
Disseny so: Sofía Donaire