El desembre de 2025 es complixen 150 anys del naixement de Manuel Benedito Vives. El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que ja va realitzar en 2005 una exposició antològica del pintor, proposa ara un recorregut per les seues obres a través d’una sèrie de  pintures importants de la seua producció, de diferents temes, i juntament amb estos, els esbossos i estudis preparatoris que ens permeten conéixer les diferents fases del procés creatiu fins al resultat final.

L’exposició se centra en els encàrrecs de retrat, en les composicions que comportaven un procés més complex i en l’aproximació del pintor a determinats temes i tipus populars. Este plantejament permet, a més, mostrar els diferents resultats expressius obtinguts segons els procediments utilitzats. Benedito sempre va donar una gran importància a la formació dels pintors, al coneixement que havien de tindre de les tècniques i dels materials de la pintura. És una lliçó que es va aplicar a si mateix des de molt jove, fins i tot quan ja en l’estudi madrileny de Sorolla assistia de nit a les classes de dibuix del natural i d’aquarel·la en el Cercle de Belles Arts de Madrid. Estava persuadit de la importància del dibuix com a ferramenta de base per a la preparació de projectes de major envergadura, del treball sempre del natural i va tractar d’inculcar-lo als seus alumnes de l’escola. És un aspecte de la seua trajectòria que sempre va ser unànimement reconegut i elogiat, fins i tot pels que no compartien les seues idees estètiques.

Els retrats van ser una activitat central en la producció de Benedito al llarg de la seua vida (en va pintar diversos centenars). Els estudis preparatoris mostren les temptatives prèvies, realitzades a vegades amb procediments diferents de l’oli, els dubtes compositius, l’execució més lliure. Però també s’evidencia la relació amb els i les models. Es pot reconéixer un sentiment distint, una simpatia amb les persones de la imatge de les quals s’apropia, variable segons quina haja sigut la motivació que els porta a posar davant del pintor. Tot això, juntament amb el repte pictòric que cada retrat planteja, les conviccions artístiques de Benedito i els seus referents.

En el cas dels quadros de tema, de composició més complexa per la quantitat i varietat de personatges i motius, i de dimensions importants, tenim la possibilitat de contemplar, de manera fragmentada, la creació dels diferents elements que després integraran el conjunt de l’obra. Així en L’Infern del Dante (en què assistim a la conversa amb Sorolla sobre com ordenar la composició) o en La tornada de la munteria, en els dos casos amb desenes de treballs preparatoris.

En la manera de fer de Benedito, quan projecta composicions importants o quadros de grandària considerable, és habitual la realització de gran quantitat d’estudis previs i d’esbossos utilitzant tècniques diverses. A través d’estos, es pot seguir el procés de construcció de les obres, el minuciós treball d’acostament al tema, els seus dubtes i decisions. Tot això, independentment que la dicció siga més vigorosa, solta, amb pinzellades fetes a la primera o, per contra, preferisca una manera més ajustada, més atenta a la reproducció fidel del detall.

El tercer conjunt de quadros que podem veure en esta exposició té coherència temàtica i estilística, i és el resultat d’una campanya de treball del pintor durant un temps curt i un lloc concret. És el grup de pintures realitzades a Holanda en 1909, quan un Benedito en plenes facultats sintetitza tot el seu saber pictòric en quadros que sempre van ser considerats per la crítica entre el millor de la seua producció i van ser premiats en diversos concursos i exposicions. En l’estiu de 1909, Benedito va marxar al poble de pescadors de Volendam, a on va romandre fins a finals d’any. El viatge va estar motivat pel seu interés a pintar en un medi natural diferent de l’ibèric, amb una llum, un entorn i una gent totalment diferents dels que havia freqüentat en els tres anys anteriors.