• La pintura ‘Lamentación sobre Cristo muerto’ procedix de la galeria Caylus de Madrid i ha sigut recentment atribuïda al pintor per Ximo Company, comissari de l’exposició
• El CMCV exhibix en el Museu de Castelló la primera exposició dedicada a l’autor dels àngels músics de la Catedral de València i reunix la mitat de la seua producció coneguda

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) presenta una obra inèdita de gran valor atribuïda al pintor italià Paolo de San Leocadio a l’entorn de la primera exposició dedicada al pare del Renaixement a Espanya, en el Museu de Belles Arts de Castelló.

L’obra ‘Lamentación sobre Cristo muerto’ (Cap a 1507-1508), procedent de la galeria Caylus de Madrid, va ser recentment atribuïda al pintor italià per l’expert en la seua obra, Ximo Company que comissaria esta mostra, al costat d’Isidro Puig.

Al costat d’ella, l’exposició ‘Paolo da San Leocadio’ que exhibix el Consorci de Museus en el Museu de Belles Arts fins a març de 2026, mostra altres 14 obres, que suposen quasi la mitat de la producció coneguda que es conserva de l’autor dels àngels músics de la Catedral de València.

L’exposició s’ha presentat este dijous per part del director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, acompanyat pel diputat de Cultura, Álex Clausell, i pels comissaris de la mostra.

Nicolás Bugeda ha recordat que el descobriment en 2004 de les pintures murals de la volta de l’altar major de la Catedral de València, els àngels músics, va ser una fita sense precedents que va canviar la història de l’art com la coneixíem fins al moment. Sabem que va ser Paolo de San Leocadio, en 1472, l’introductor del Renaixement italià a Espanya i va anar ací en la Comunitat Valenciana.

Bugeda s’ha referit a la peça inèdita que es mostra per primera vegada al públic i ha assenyalat que un dels objectius fundacionals del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana és “el suport a la investigació i estudi de la nostra història i amb això la recuperació d’artistes valencians”.

En este sentit, ha afegit que “exposicions com esta posen en valor el nostre patrimoni historicoartístic i fan possible que hui siga Castelló i el seu Museu de Belles Arts el lloc on esta obra es dona a conéixer al món”.

L’oli de la ‘Lamentación sobre Cristo muerto’ se situa en la seua llarga i significativa estada a Gandia, entre 1501 i 1510. “Allí Paolo de San Leocadio configura els trets formals més característics de la seua tercera i última etapa pictòrica en la Comunitat Valenciana, els més perfectes i elaborats, la síntesi de tot quant ha aprés, aportant el seu segell de maduresa”, han explicat els comissaris.

Ximo Company ha assenyalat que “l’esplèndida Lamentació de la Galeria Caylus que es presenta en esta mostra va ser un encàrrec de la Duquessa María Enríquez, nora del qual fora després el Papa Borja. Paolo de San Leocadio va comptar amb la protecció de la poderosa duquessa, qui li va demanar esta lamentació per a acompanyar les seues oracions”. A més, la peça s’exhibix al costat d’un estudi que aplica tecnologia d’infrarojos que revelen el dibuix original, ocult sota capes de pintura, durant més de 500 anys.

Vida secreta de les obres de Paolo de San Leocadio

L’exposició reunix per primera vegada un conjunt d’obres de Paolo de San Leocadio que permeten comprendre-ho íntegrament, procedents del Museo del Prado, del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), del Museu de la Catedral de Barcelona, del Museu de Belles Arts de València, així com de l’Església Arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, de l’Església de Sant Esteban de València o de l’Església de San Miguel Arcàngel d’Enguera, a més d’altres col·leccions particulars.

La seua obra ocupa un lloc fonamental en la història de la pintura valenciana i espanyola. La seua arribada a València, en 1472, marcaria un abans i un després en la pintura espanyola, fins llavors dominada pel gust hispanoflamenc.

“Estudis recents ho han situat com un dels pintors més audaços del Renaixement europeu”, ha assenyalat Company que ha afegit que San Leocadio “va introduir una pintura brillant i precisa, de contorns definits, reflexos metàl·lics i un cromatisme festiu que contrastava amb el classicisme més solemne i teòric de Florència, donant lloc a un llenguatge fresc i personal”.

La selecció que es presenta en la mostra permet situar els grans moments de la seua trajectòria detenint-se en les seues grans obres a Castelló de la Plana, Vila-real i Gandia. També se sap que Paolo de San Leocadio va residir la mitat de la seua vida en la Comunitat Valenciana, on es conserva la major part de la seua producció.

La seqüència comença amb la reproducció digital a gran escala dels seus àngels músics vistos de prop i amb tot detall, obra d’Andreu Signes i Marta Negre. Estes obres van suposar una autèntica revolució pictòrica, tant per la seua originalitat com per la seua qualitat narrativa i plàstica.

A més de la ‘Lamentación’, l’exposició exhibix altres peces poc conegudes com les dos ‘oraciones en el huerto’, una procedent del Museo del Prado, que no estava exposada i una altra d’una col·lecció particular que fa més de 40 anys que no s’exhibia.

Al costat d’estes 15 joies del Renaixement l’exposició ha volgut dedicar una especial atenció a la comprensió de la pintura leocadiana ‘per dins’. Aplicant anàlisis no invasives multibanda (Multiband Imaging Techcniques, MBI), que són imatges de l’espectre electromagnètic, l’exposició oferix per primera vegada l’oportunitat de reconéixer els traços de l’artista i els dibuixos primigenis que subjauen en la trama interna de l’obra pictòrica.

Així, en sèrie dels Portacroce de Paolo de San Leocadio, la imatge infraroja revela que la taula, en origen va tindre una composició diferent, traient a la llum un dibuix d’un Calvari amb soldats romans al peu de la creu.

Així mateix, l’exposició reproduïx un taller de pintura del segle XV amb els seus utensilis i pinzells originals al costat dels pigments que utilitzaria Paolo de San Leocadio, fins i tot una plantilla de estarcir, similar a la que va usar el pintor per a transferir els seus dibuixos i fer diferents models. Al costat d’això es mostra, capa a capa, el procés d’elaboració d’un retaule de l’època, obra de Xavier Ferragut.