• El Consorci de Museus presenta les exposicions ‘Common Ground’ de l’artista valencià Keke Vilabelda i ‘South body’ del creador cubà Carlos Martiel
• Martiel realitzarà la seua primera ‘performance’ a Espanya en la inauguració de l’exposició en el CCCC

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) ha presentat les exposicions ‘Common Ground’, de l’artista valencià Keke Vilabelda, i ‘South body’, del creador cubà Carlos Martiel, que podran visitar-se en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) fins a l’11 de gener de 2026.

A través d’estes mostres es presenta una reflexió sobre la transformació global del paisatge a partir de la investigació de les llacunes salades, proposta per l’artista Keke Vilabelda, així com sobre el colonialisme, la raça i l’exclusió, plantejades per l’artista Carlos Martiel.

La presentació ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, qui ha assenyalat que “és un honor estar en el Centre del Carme per a presentar dos exposicions esperades en les quals veiem tècnica, tecnologia i un estudi de l’espai, que permet la convivència de dos mostres en una mateixa sala creant un joc molt interessant i un diàleg entre elles”.

Així, ha apuntat que les dos exposicions mostren ferides, les clivelles del paisatge i les del cos de Martiel, en tres àmbits diferents cada una, però interconnectats entre si.

Vilabelda, autor de ‘Common Ground’ ha explicat com el seu treball “rastreja un paisatge que no és una imatge fixa sinó una experiència sensitiva i dinàmica, en permanent canvi i reclama una mirada poètica i científica alhora”, d’esta manera, ha afegit, “a través d’esta observació vull convidar a l’espectador a reconéixer que som part inseparable de la naturalesa”.

Per part seua, el comissari de ‘South body’, Adonay Bermúdez, ha assenyalat que un dels aspectes més interessants de l’obra de Martiel és que “parla de la seua pròpia experiència, com un cos negre migrant i llatinoamericà, però és capaç de convertir-la en una experiència col·lectiva”.

Bermúdez ha afegit que esta exposició és el resultat de “10 anys de producció de l’artista que aglutina peces clau com les ‘performances’ que va realitzar en la Biennal de Venècia o en el Museu Guggenheim de Nova York, però també podrà gaudir de peces mai exhibides fins al moment”.

Durant l’acte inaugural este dijous, 2 d’octubre a les 19.30 hores, Martiel realitzarà la seua primera ‘performance’ a Espanya al costat de l’artista en residència Joaquín Artime.

Keke Vilabelda, entre la poesia i la ciència

‘Common Ground’ sorgix arran del descobriment de llacunes salades tenyides de rosa en tres llocs tan allunyats com Austràlia, Mèxic o les salines de Torrevieja (Alacant). Este fenomen és generat per una alga sota els efectes de la calor extrema i l’elevada salinitat, i és el punt de partida d’un projecte que explora el físic, el geològic i el perceptiu.

La proposta, emmarcada en una mar de sal sobre el sòl de la sala, s’inicia amb un vídeo multicanal amb imatges aèries que mostren un paisatge abstracte en constant transformació i avança cap al matèric sobre llenços de gran format, als quals trasllada eixes mutacions cromàtiques a través de processos de calor, humitat i sedimentació.

L’artista rastreja un paisatge en permanent canvi amb una mirada poètica i científica alhora, que convida a reconéixer que som part de la naturalesa i no mers espectadors en un moment de crisi ambiental global.

Les llacunes roses es convertixen en indicadors visuals de l’impacte humà i de la transformació constant del planeta, provocant una reflexió sobre el nostre lloc en ell.

Vilabelda establix un diàleg entre pintura, paisatge i temps, que culmina en esta exposició que és el resultat de 5 anys d’investigació.

Carlos Martiel i la força del cos

‘South body’ reunix fotografies i vídeos de les diferents obres performatives dels últims anys de l’artista cubà Carlos Martiel. Una exposició que parla de com el racisme convertix el cos de l’exclòs en objecte. Carlos Martiel mostra en les seues obres el seu propi cos, no com una cosa decorativa, sinó com a testimoniatge de violència estructural i gest de resistència.

L’exposició s’emmarca en tres espais i paradigmes de racisme i exclusió. En el primer, els Estats Units, on residix l’artista cubà, Martiel exposa les paradoxes d’un país que proclama llibertat mentres normalitza jerarquies racials i polítiques d’exclusió.

A Europa, el seu cos posa en evidència les fronteres letals del Mediterrani i la dificultat de sostindre un projecte comú basat en l’hospitalitat. Per a acabar, viatja a Llatinoamèrica on la seua pràctica revela les petjades persistents del colonialisme i la negació del racisme sota narratives de mestissatge.

Els cossos racialitzats d’estos tres paradigmes encarnen de manera visible eixes continuïtats colonials, de sotmetiment a règims de vigilància, exclusió i precarització que revelen una jerarquia heretada de la lògica imperial.

Cada acció, marcada en la seua pell, és una ferida que transforma el dolor en llenguatge i la vulnerabilitat en força. El seu cos, negre i migrant, denúncia i resistix, reivindicant amb la seua força i dignitat un nou espai públic i un pensament crític.