Premsa

El Consorci de Museus porta els gravats de Goya a Alacant en una exposició única

23.03.2017

Nota de premsa

Descàrrega d’imatges

Contacte premsa:

961922651

valero_caresc@gva.es

 

Alacant (23/03/2017). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel diputat de cultura de la Diputació d’Alacant, Cèsar August Asencio, ha inaugurat este matí l’exposició ‘Goya. Testimoni del seu temps’ en el Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant.

En la presentació han estat també la directora del MUBAG, Joserre Pérezgil i una de les comissàries de la mostra, Marisa Oropesa.

Il·lusionat que l’estampa, recurs empleat per la Il·lustració, difonguera i informara de les barbàries d’una Espanya entelada pel règim absolutista i despertara el desig en el poble d’abraçar la llibertat, Francisco de Goya realitza de manera ingent dibuixos que després passa a la planxa en quatre sèries: ‘Los Caprichos’, ‘Los Desastres de la Guerra’, ‘La Tauromaquia’ i ‘Los Disparates’.

L’exposició ‘Goya. Testimoni del seu temps’ que es podrà veure en el MUBAG fins al pròxim 11 de juny, arreplega els tres últims àlbums. Goya la grava com a via de fuga als seus sentiments i concep estos nous temes amb tal modernitat que els convertix en atemporals i en predecessors de les imatges que ens commouen diàriament en els mitjans sobre el nostre món contemporani i, a vegades, irracional.

Segons Pérez Pont “procedents d’una col·lecció privada, els 138 gravats de Goya que componen la mostra la convertixen sens dubte en una exposició única que visita per primera vegada la Comunitat Valenciana i que només es va a poder veure ací, en el Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant”.

El director del Consorci de Museus ha explicat que “la mestria que demostra el pintor en l’elaboració d’estos dibuixos i aiguaforts ens ha portat a escoltar en diverses ocasions que Goya podria haver passat a la història només per la seua producció gràfica, a causa de la genialitat de la seua obra”.

Pérez Pont ha felicitat les comissàries de la mostra, María Toral i Marisa Orpesa, i al MUBAG “pel muntatge tan arriscat i poc convencional de la mostra que revela la sincronia entre els gravats de l’autor de Fuendetodos testimoni de la seua època, amb l’actualitat, 200 anys després”.

“Des del Consorci de Museus continuem apostant per l’estudi dels clàssics, exemple i inspiració de molts artistes actuals. Goya va ser un avançat al seu temps, i què millor fórmula per a aprofundir en el coneixement de la seua obra que mostrant els seus dibuixos, l’obra més directa i sincera d’un pintor, reveladora de la seua forma de treball i de la seua tècnica” ha manifestat el director del Consorci qui ha agraït així mateix “la col·laboració i la implicació del Museu i de la Diputació d’Alacant amb tots els projectes que desenrotllem conjuntament i que revertixen en la societat alacantina i en el conjunt de la Comunitat”.

“Esta exposició és una invitació a visitar el MUBAG i la resta de la seua col·lecció però també a descobrir, per a aquells que encara no ho coneguen, el meravellós patrimoni d’esta ciutat” ha conclòs Pérez Pont.

Francisco de Goya (1746-1828) es considera el pintor de la modernitat, per representar temes i gents de la seua època amb un estil personal, crític i lliure al final de la seua carrera, anticipant-se als principals moviments artístics del segle XX, com el surrealisme i l’expressionisme.

L’exposició consta de 138 gravats pertanyents a tres de les quatre sèries que realitza Goya: ‘La Tauromaquia’, ‘Los Disparates’ i una primera edició de ‘Los Desastres de la Guerra’.

La propietat de l’obra és d’una col·lecció particular. Algunes de les peces s’han exposat a París i Turquia, sent única la selecció que han realitzat les comissàries per a exposar-se en el MUBAG. Cal assenyalar que és molt difícil veure exposades sèries completes de l’obra gràfica de Goya.

Sèries

La sèrie més esglaiadora són ‘Los Desastres de la Guerra’. L’artista va ser testimoni directe d’un dels principals fronts de la Guerra de la Independència Espanyola al ser cridat pel capità Palafox per a presenciar i representar els assetjaments que va patir Aragó durant els Llocs de Saragossa. Afectat en el fons del seu ser, Goya va actuar com a cronista d’una tragèdia i relata l’horror de la guerra d’una manera minuciosa en esta sèrie. En el MUBAG s’exposarà una Primera Edició.

‘La Tauromaquia’ la realitza als setanta anys, quan estava ultimant ‘Els Desastres de la Guerra’. Era la tercera sèrie que publicava i realitzada entre 1814 i 1816. L’artista es trobava en un situació econòmica precària i el tribunal de la Inquisició s’havia reestablit. Per això tal vegada la temàtica d’esta col·lecció va ser la correguda de bous, un esdeveniment popular i cultural del que Goya era un gran aficionat.

‘Los Disparates’ va ser l’última sèrie que va realitzar l’artista i sens dubte una de les més cuidades. En estes obres el llenguatge hermètic empleat per Goya fa molt complexa la seua interpretació iconogràfica. És la sèrie d’aiguaforts més misteriosa que va crear, arribant a anunciar el surrealisme que no es desenrotllaria fins a un segle més tard.

Discurs expositiu

El MUBAG ha apostat per un discurs expositiu que posa d’actualitat els temes desenrotllats per Goya fa 200 anys.

L’interessant de l’obra gràfica de Goya és la seua atempralitat i com els temes tractats per ell, en els que critica la irracionalitat del ser humà, estan vigents en l’actualitat. Per a donar a comprendre esta similitud es projecten en cada un dels blocs imatges actuals sobre conflictes bèl·lics, festes populars del bou, violència de gènere, etc. Imatges que al seu torn poden relatar amb un llenguatge actual allò que s’ha succeït en els temps de Goya.

El disseny de l’exposició és igual de significatiu. Els gravats es mostren en contenidors de cartó a manera de grans caixes. El cartó, que és un material efímer, es contraposa a la rotunditat i atemporalitat dels temes creats per l’artista.

La baixa intensitat de la llum de la sala, que només se centra en focus puntuals en cada estampa, potència l’exquisitat i el valor de cada una d’elles, a més d’accentuar el caràcter dramàtic del conjunt.