El ciudadano ilustre
2016. Argentina

Com ocorre en alguna gran pel·lícula marcada per un viatge, “Im Lauf der Zeit” (1976) o “Revanche” (2008), també en “El ciudadano ilustre” importa menys el desplaçament físic que la transformació psicològica i simbòlica del personatge principal. En este cas Daniel Mantovani, un escriptor llorejat amb el premi Nobel que es revelarà com un paràsit de la realitat quan visita el seu poblet natal després de 30 anys d’absència. La pel·lícula mai mostra Daniel Mantovani escrivint, però els directors van decidir en col·laboració amb Random House Mondadori publicar una novel·la del fals Premi Nobel de literatura argentí per a saber quant podria valdre realment el seu treball. L’escriptura va ser confiada a un escriptor molt conegut que, no obstant això, va romandre en l’anonimat.

Directors: Mariano Cohn i Gastón Duprat. Guionistes: Andrés Duprat. Producció: Fernando Sokolowitz i Nathalia Videla Peña. Efectes especials: Gustavo Harry Farias i Pablo Verona. Fotografia: Mariano Cohn i Gastón Duprat. Direcció artística: Diana Marzal i Maria Eugenia Sueiro. Muntatge: Jerónimo Carranza. Disseny de vestuari: Laura Donari. So: Nicolás Volonte. Música: Toni M. Mir. Amb Óscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigerio, Nora Navas, Manuel Vicente, Marcelo D’Andrea, Belén Chavanne, Gustavo Garzón, Emma Rivera i Julián Larquier Tellarini. Argentina-Espanya. 118 min.