Esta sessió ens acompanyen:

ELVIRA SANTAMARÍA (Ciutat de Mèxic, 1967)

Va estudiar Belles Arts a Mèxic i Arts Visuals en la Universitat d’Ulster, Belfast.
És membre del grup de performance Black Market International i membre del comité de Bbeyond. Nominada al primer premi ARTRAKERS. Ha organitzat la Trobada de Performance Mèxic-Japó en el DF i Mèrida, la Trobada Internacional de Performance de Yucatán (2002-2006); Accions en Ruta 2001 i 2003 i Humanism in Process: Female Performance Artists at Work, Belfast 2019.

Santamaría ha impartit tallers, xarrades i conferències en centres d’art i universitats de Méxic i Boston, MUAC, i Museo Espacio (Aguascalientes).

Actualment, el seu treball se centra en les accions en espais públics, art del procés, performance de cambra i els laboratoris d’art acció. Diu Elvira que Les coordenades de la meua obra són molt senzilles: ací i ara, amb recursos i mitjans quotidians que tinga a la mà o aquells que em propose investigar per simbolitzar-me o ressonar-me una cosa desconeguda. La seua obra s’estructura en la immediatesa i fluïdesa del moment present, on discorren tot tipus de factors reals físics, en contextos determinats o indeterminats. Senzillesa i complexitat del present en l’art d’acció, que té el potencial d’esdevenir un esdeveniment, en una constel·lació de factors propicis per a això, o en les minúcies d’un instant, una fallada, un lapsus o un encreuament de mirades. Li interessa l’art de procés com un atelier o laboratori obert, en el qual la presència d’un espectador, testimoni o vivent són l’epicentre de l’obra; una obra que no té un altre propòsit que ser una narració emergent, desconeguda, sense cap finalitat i sense futur.

GIOVANNI FONTANA (1946)
Poliartista, amb experiència en arts visuals, arquitectura, teatre, música, literatura. Els seus “pretextos”, veritables “partitures”, i constituïxen l’estructura de poemes electroacústics proposats en centenars de festivals de nova poesia i arts electròniques a Europa, Amèrica i Orient.
Teòric de la “poesia epigenètica”. Amb nombroses publicacions en el seu haver tant en format tradicional com multimèdia. I amb assajos teòrics en La Voce in movimento (2003), Poesia della voce e del gest (2004) i Epigenetic Poetry Ha realitzat al voltant de huit-centes exposicions de poesia visual. i també ha escrit lletres poètiques per a diversos compositors, entre ells Ennio Morricone i Roman Vlad.

Tota la producció poliartística de Fontana, està travessada per una reconfiguració contínua de matèria vocal, magmàtica, orgànicament viva i puixant, de la qual brollen formes inesperades, frases sobtadament clares o masses indistintes, pastades, “clústers”. Fontana és un artista del flow, que treballa amb una matèria crua, esquiva i vibratòria, per a fer-la reaccionar amb espais i cossos, sempre a la recerca d’un moviment, una encesa posterior, una nova expressió dinàmica possible.