RESUM DEL PROJECTE

Què mirem quan mirem al cel? Qui contempla el cel hui? Què busca en eixa contemplació?

El cel està travessat per masses de partícules d’aigua, ocells en vol o feixos de llum. I també per un núvol d’expectatives, premonicions, pronòstics i auguris. Eixe núvol és una agència compartida per l’observador i la coberta celeste. “The weather reports you”, diu Roni Horn. El paisatge zenital és de naturalesa abstracta, permeable i esmunyedissa.

Pot entendre’s com un marc que absorbix els significats i maldecaps que projectem sobre ell. Els límits del que es pot inscriure en el cel estan determinats pel sentit. Es podrà inscriure tot el que tinga sentit dins d’este marc i alhora tot el que aconseguisca projectar en el marc tindrà sentit. Si igualem el cel i el fotograma rectangular com un marc d’inscripció, la paraula que projectem es torna un auguri, un pronòstic, l’anticipació d’un desig. Les coses dins del marc tenen un significat perquè ocorren o ocorren amb l’únic propòsit de significar?

En companyia de Roni Horn, Claudia González Caparrós o Eve Kosofsky Sedgwick, es planteja un gir poètic de la meteorologia cap a l’estat d’ànim, cap a l’atmosfera que envolta els objectes. El front borrascós s’aclarix. El front s’aclarix. El semblant s’aclarix de boires.

Proveït del calendari saragossà del 2024, revela una relació entre l’observació del cel, la mesura del temps i diferents formes populars de predicció. La precisió en el compte del temps ha vingut de la mà de la precisió en l’observació del cel i dels canvis atmosfèrics. A través d’una pràctica semblant a les cabañuelas, el calendari saragossà pronostica el temps atmosfèric de l’any entrant.

Al tancament de la residència, presenta “Aclarix el semblant de boires”, un entorn expositiu de projecció en el qual es troben les materialitats de la pel·lícula Super-8mm, l’estampació sobre paper i la gràfica de l’almanac i d’un calendari de prediccions per a juny del 2025.

AUTORIA

Bruno Delgado Ramo és cineasta i artista-investigador amb formació en arquitectura. Planteja el seu treball interdisciplinari com a investigacions basades en la pràctica experimental i material dels mitjans cinematogràfics en les quals les idees d’especificitat, procés o lectura espacial són importants, concebent la filmació i la projecció com a processos lumínics en localitzacions i contextos específics. La seua pràctica es concreta en pel·lícules, entorns de projecció, accions i publicacions. El seu treball s’ha programat en festivals com Rotterdam, Punt de vista o Vila do Conde. Ha realitzat estades en centres com WIELS Contemporary Centre, Matadero Madrid, Liaison of Independent Filmmakers of Toronto, BilbaoArte o Centre for Contemporary Arts Glasgow.