RESUM DEL PROJECTE

Fabular é cuidar. Territoris enfeitiçados por afectos és un projecte curatorial de mapeig de pràctiques artístiques que exploren els rituals màgics com a manera generar vincles afectius entre humans i no humans. Els mariners eren ben conscients que les seves vides depenien de la mar. Generació a generació, l’observació de la lluna els permetia entendre l’estat de la mar. Així, a l’Atlàntic els vaixells colons tornaven a port amb la lluna plena indicant baixamar.

Allà els esperaven les dones, que dins dels marges de la societat patriarcal van passar a ocupar la centralitat de la vida quotidiana de la metròpoli, des del bosc i el camp fins a la casa. Van estrènyer així la seua vinculació amb la terra i transformaven les seues observacions de la natura en cançons, rituals, danses i pòcimes que visibilitzaven la necessitat de cuidar aquestes relacions interdependents. Aquestes produccions -ara anomenades cultura popular- es van convertir en afectes, transmesos de mares a filles.

Així els miracles dels sants, els rituals màgics o les celebracions dels solsticis compassen inconscientment el cos humà als cicles de les vides no humanes i els efectes del clima. La naturalització d’aquests rituals en la vida social de la Península Ibèrica obliga a abstreure’ns de la realitat i extreure d’aquestes pràctiques el millor dels seus sabers: tenir cura del més-que-humà per necessitat vital i no per caprici moral.

De la mateixa manera, la intersecció de les lluites feministes i decoloniales obliguen també a rescatar aquelles pràctiques que han estat perdudes. La filosofia positiva de la Modernitat va proposar una emancipació de l’ésser humà en relació amb la natura. Des de llavors, la ciència ha estat concebuda com l’heroi prometeic que resol tots els seus problemes, sense concurrència de la natura. Amb l’expansió colonial i patriarcal, altres formes vàlides de generar coneixement van desaparèixer i han de ser recuperades.

Des dels rituals pagans fins a les creacions contemporànies, i des dels territoris anteriorment ocupats fins a la península, el resultat de la investigació oferirà un catàleg de pràctiques artístiques que funcionen com traductores de la mediació entre l’humà i el no humà.

AUTORIA

Carlos Pastor García (Mutxamel, Alacant).

Com a arquitecte, construïsc entorns inclusius creant aliances entre agents i usant diferents escales i formats. Algunes dels últims projectes que he desenvolupat inclouen la reactivació d’un espai postindustrial a l’antiga Tabacalera d’Alacant; una biennal de disseny, artesania i ecologia a l’interior de Portugal; un joc de taula per a orientar-se en un antic sistema de reg o analitzar l’urbanisme de Barcelona a través de les dades d’ús d’aplicacions gai.

Davant el futur cancel·lat que llança la pandèmia de la covid-19, la despossessió del neoliberalisme colonial o l’emergència climàtica; el comissariat, l’arquitectura i la ficció són eines poderoses per construir imaginaris afirmatius que generen espais públics inclusius i ecològics.