RESUM DEL PROJECTE

cuerpocuerpo és un projecte artístic i de mediació cultural que busca investigar i reflexionar a partir del cos des de la pluralitat, diversitat i intergeneracionalidad. Gira al voltant de la necessitat de tornar a situar-nos en el cos i l’espai post pandèmics, i sobre la possibilitat de reflexionar i crear vincles afectius a través d’ells.

Les relacions amb el nostre cos i entre les persones van patir transformacions fonamentals durant la pandèmia, així com la relació amb l’espai públic i el privat. En un termini molt curt de temps, vam desaprendre hàbits i incorporem uns altres a la força, com a maneres d’evitar-nos o noves formes de (no) contacte físic. Actualment, alguns dels modes anteriors de vincular-nos ⎼encara que inevitablement transformats⎼ han anat recuperant-se. Per això, creiem que és un moment propici per a reflexionar sobre estos aspectes.

En les diferents sessions convoquem a persones diverses en edat i cossos que compartien un interés comú a investigar amb i des del cos. Pensant en formats que convidaren a esta mena d’exploració, va sorgir la idea de “Llija les instruccions i consulte al seu cos”, una sèrie d’accions en les quals ens servim d’un “Manual d’ús” -similar a un prospecte- i d’unes “instruccions” a mode de propostes, per a generar un imaginari ficcional que ens va permetre obrir l’experimentació de manera lúdica i dinàmica. En estes sessions era molt important poder prestar-se a fer una cosa no habitual (rebre una instrucció i provar-la) així com consultar al cos, és a dir, preguntar-se ‘puc fer això? m’incomoda? em diverteix?’.

Primer intentem focalitzar en el cos íntim, entenent que íntim no és sinònim de solipsisme i tampoc necessàriament d’individualitat. Després, ens preguntem sobre què és un cos col·lectiu, al costat d’una major implicació de lxs participants i tractant de compondre quines eren les nostres necessitats com a cos grupal. Finalment –i per acumulació de l’anterior– decidim eixir a l’espai públic per a continuar investigant-nos però esta vegada *expuestxs a la mirada aliena, treballant qüestions com l’exposició, la vergonya i la sustentació i suport grupal.

En este sentit, al llarg d’este recorregut, vam poder observar que moltes vegades posar els cossos en moviment d’una forma no productiva (en termes neoliberals) en l’espai públic (ja siga el CCCC o el carrer), genera incomoditats. Creiem que el desafiament està posat a escoltar eixes sensacions i intentar entendre-les dins d’este context de constant exigència.

ACTIVITATS EN EL MARC DEL PROJECTE

15 d’octubre, ‘Llija les instruccions i consulte al seu cos’

12 de novembre, ‘Llija les instruccions i consulte al seu cos’

30 de novembre, ‘Llija les instruccions i consulte al seu cos III’

AUTORIA

Mariana Kaplan Castro, Violeta Montiel i Laura Martínez Bigozzi desenvolupen la seua carrera professional dins del camp de les arts i l’educació en museus i institucions educatives de l’Uruguai i l’Argentina. Es coneixen realitzant el màster PERMEA de Mediació Cultural i Educació a través de l’Art, i conformen una col·lectiva entorn de l’encreuament de pràctiques en les arts visuals, la dansa contemporània, la filosofia i l’educació.

Juntes dissenyen i desenvolupen mediacions al Centre del Carme Cultura Contemporània en les quals proposen l’activació de sentits i la reflexió sobre la diversitat de cossos i nous modes d’habitar l’espai públic, alhora que proposen investigacions entorn d’eixes temàtiques i a les metodologies d’avaluació en l’educació en museus. Els seus interessos conflueixen en l’activació d’experiències artístic-educatives per a la construcció d’una ciutadania crítica i participativa.