‘Al azar de Baltasar, al azar’ és un treball d’apropiació audiovisual en el qual l’artista, Rafael Guijarro, intervé digitalment la pel·lícula ‘Au hasard Balthazar’ (Robert Bresson, 1966) i la desarticula fins a indefinir-la en termes narratius. Si bé la pel·lícula segueix aquí, ara els seus plans, convertits en clips independents i sotmesos a un algorisme informàtic, es van succeint en pantalla de manera completament aleatòria, formant un rizoma infinit.

En ‘Al azar de Baltasar, al azar’ la noció d’autoria queda subordinada a la voluntat d’una força incorporea –l’algorisme–, que no distingeix entre cadències, ritmes o lògiques de continuïtat i li trasllada a l’espectador la responsabilitat de projectar els seus propis nòduls de connexió en una àlgebra d’imatges i sons irrepetible.