RESUM DEL PROJECTE

Maternajes Transfronterizos és un projecte fotogràfic experimental, de caràcter inèdit, en el qual l’artista investiga entorn de la maternitat, criança i cures, des d’una perspectiva feminista, descolonial i situada, prenent com a punt d’inici la seua pròpia experiència com a mare artista i dona migrant originària de Xile, habitant a la Comunitat Valenciana.

El projecte busca retratar a diverses mares i/o cuidadores migrants provinents del sud global que habiten en Almedijar i/o a la comarca d’Alt Palància, mitjançant l’ús de tècniques fotogràfiques experimentals, les que a manera de ritual, s’activaran amb objectes orgànics significants per a cada persona retratada. Proposant des de l’identitari visibilitzar les seues experiències per a instal·lar múltiples reflexions mitjançant el llenguatge fotogràfic sobre les complexitats, resistències i acolliment en els processos migratoris, així com les contradiccions en les relacions nord-sud, i les asimetries simbòliques que això comporta per a transitar des de l’íntim al cos social. Per a això es buscarà generar un espai fotogràfic segur amb cada retratada, lloc en què s’aborden experiències de criança, reforçat mitjançant una sèrie de preguntes motivadores, invitació a treballar amb objectes de memòria personal, per a posteriorment revelar amb materials orgànics amb els quals cada cuidadora identifique les seues vivències com si es realitzara un conjur, a través de la tècnica fotogràfica denominada «filmsoup».

És fonamental per a aquesta proposta el concepte de «maternaje» encunyat per la teòrica feminista Adrienne Rich, qui concep el maternaje com la capacitat de criar i cuidar, més enllà del biològic, comprenent-ho com una activitat emancipadora, que implica sostindre, nodrir i acariciar.  El concepte de maternaje apareix en el llibre de Adrienne Rich, 1986, ‘Naixem de dona, la maternitat com a experiència i institució’.

El terme sud global comença a utilitzar-se des dels estudis postcolonials a partir de 1995, i té diverses interpretacions, d’una banda es pot definir com  un territori al·legòric, no fixe i variable, que engloba a països que no representen l’hegemonia econòmica cultural, són considerats com a perifèria, així com en vies de desenvolupament o pobresa, mentre que per contra els territoris que es considerarien el nord global correspondrien els Estats Units, Austràlia, el Japó i Europa Occidental.

Es denomina «filmsoup» a la tècnica en la qual s’altera la pel·lícula fotogràfica analògica, aplicant una mixtura d’ingredients orgànics que afecten el film mitjançant el remulle d’aquest en substàncies com a te, vi, sucre, fruites, flors, detergents, etc.

AUTORIA

Gabriela Rivera Lucero és artista visual i fotògrafa xilena, activista feminista i mare migrant en la ruralitat d’Espanya. Doctoranda en Art: producció i investigació; Màster  en  Producció Artística (2022); Màster en Fotografia (2021), Universitat Politècnica de València, Espanya; i Llicenciada en Arts Visuals, Universitat de Xile. Desenvolupa projectes des d’un enfocament crític, descolonial i autobiogràfic, investigant temes com; feminismes, maternitats, cures, migració, violència, duel i l’abjecte. El seu treball  es desenvolupa en els encreuaments de la fotografia, la performance i l’ofici i imaginari de la costura. Participa i és cofundadora de diverses organitzacions d’arts, fotografia i activisme com a Escola d’Art Feminista (Xile) i Almáciga (Espanya).

Durant la seua carrera ha sigut secundada per FONDART una beca del Ministeri de Cultura de Xile, en 9 oportunitats. El seu treball ha sigut reconegut amb el Millor Portafolio Festival Photoalicante (Espanya, 2019), i el Premi Art Jove (Xile, 2010, 2006). Ha realitzat residències en Konvent Zero, Espanya (2020), i Centre de la Imatge, el Perú (2016). Ha exhibit i publicat la seua obra a Xile, l’Argentina, el Brasil, el Perú i Espanya. Ha participat en festivals i exposicions com a ‘Treballs Materns’ (2022, el Perú), Fotolimo Festival (2021, Espanya), Photoalicante (2020), Festival Bfoto (2019, Espanya), entre altres.