Durant molt de temps a María Zambrano li va precedir la fama d’escriptora més que de filòsofa. La seua obra, repleta de metàfores i simbolismes, va ser difícil d’enquadrar dins de l’academicisme. No obstant això, ella es va saber sempre filòsofa i, des d’edat molt primerenca, quan sent una adolescent li preguntaven per què anava a estudiar Filosofia, responia immediatament ‘no poder deixar de fer-ho’, deixant clar la seua tendència al pensament.

Aquest llibre reclama el caràcter filosòfic del pensament de María Zambrano a través de sis paraules clau: mètode, naufragi, deliri, memòria, llum i poesia. Termes que les autores van triar per a acostar el seu llegat filosòfic de manera fluida i intel·ligible al major públic possible. La seua reivindicació d’una raó poètica no pot caure en terra erma en aquests temps d’orfandat i desconcert en els quals tant necessitem desenvolupar una imaginació social que ens ajude a construir un món més just i humà.

En aquesta activitat es presentarà el llibre, i es farà un diàleg amb les coautores del llibre. Moderarà l’activitat la professora d’Estètica i Teoria de les Arts de la UV Carmen Senabre Llabata.

Durant la presentació es passaran algunes imatges vinculades a la vida i obra de la filòsofa i a l’edició del llibre.