RESUM DEL PROJECTE

Marie Claire és el nom de l’empresa tèxtil més important de la província de Castelló i que porta més de 100 anys assentada en Vilafranca, a la comarca dels Ports, però en constant crisi des de fa 25 anys.

Per a la meua família, com per a tantes altres, va ser i continua sent “la fàbrica”. La fàbrica ha proveït de treball a centenars de famílies durant tot aquest temps i, al mateix temps, ha condicionat la manera de vida de milers de persones, incloses diverses generacions de la meua família.

La fàbrica va conformar la nostra vida, ens va donar horaris d’eixida i entrada, ens va donar diners per a un televisor en color i perquè el meu pare el perdera jugant. Ens feia reunir-nos (a la meua mare, àvia, ties i germanes) en les vesprades al voltant dels fardells de faixes als quals calia tallar els sobrants de les gomes i ens assenyalava com a família obrera, en un barri de classe mitjana quan, arribava la furgoneta a recollir el sac. Ens va donar estudis i ens va permetre allunyar-nos del poble i del meu pare, que va patir tant les pressions com els guanys de ser un obrer tèxtil durant més de 40 anys. La meua única visita al taller, envoltat de desenes de fragoroses màquines telers, em va fer comprendre el seu enorme esforç i el gegant aguant de la meua mare.

La fàbrica i els seus treballadors han sobreviscut als últims 25 anys de convulsions empresarials (venda a grups de risc, lluites entre directius, nombrosos ERTE i ajudes milionàries per part de la Generalitat) així com a complexitats familiars, col·lectives i comunitàries.

AUTORIA

José Manuel García Izquierdo (J. Izquierdo), artista plàstic nascut a Castelló i resident a la Ciutat de Mèxic i València. El meu treball se centra en la realització d’investigacions artístiques de llarg recorregut que formalitze en forma d’assaig, arxiu, mapatge, vídeo documental i instal·lació.

Des de l’any 2009 treball en el projecte d’investigació artística ‘Capitalismo amarillo’ que investiga la manera en què el capitalisme opera en l’economia informal. A través de la història de productes pirata (còpia dels originals desenvolupats en occident però produïts i falsificats en orient) i, unit a experiències personals de producció, migració i treball, el projecte explora les connexions que aquests objectes creen en el sistema econòmic global. Una “globalització des de baix” que connecta diferents personatges i llocs generant formes de vida -unes vegades de resistència i altres de pura supervivència- que produeixen noves cultures d’excepció, amb altres valors materials i simbòlics. La investigació se centra en aquests objectes pirata com una manera de desconstruir l’expansió econòmica i cultural occidental i la seua resposta crítica per part del seu doble: el sud global.

Destaquem les següents obres. Repilca: Concept Store, desenvolupada per a PROREGRESS. 12th Xangai Biennale, Xangai, novembre 2018. Lorey Money featuring…, esment d’honor en la XVII Biennal de la fotografia, Centre de la Imatge, Mèxic DF, novembre 2016. Modernitat Piratejada, curaduría realitzada per l’artista, per al Museu Universitari del Xop, Mèxic, octubre 2016. Special Economic Zone, realitzada per a Manifesta 9, Biennal d’art contemporani, Genk, Bèlgica, juny 2012 i exposat a l’any següent en la Biennale Cuvée, Ok Centrum, Linz, Àustria, juny 2013.