RESUM DEL PROJECTE

En el Barranc de Salinetes, una font d’aigua miraculosa brolla d’una muntanya de terres argilenques, ocasionant el desplaçament diari de les veïnes de Novelda, Elda i Petrer.

L’aigua, retinguda en l’aqüífer del Cid i carregada d’algeps, sals i altres minerals del Triàsic, raja a la superfície per a trobar-se amb cossos que acudeixen en la cerca dels seus beneficis terapèutics. I, durant el seu recorregut, esquiva i entra en contacte amb argiles, llots i un altre tipus de fems que s’estratifiquen en les seues vores.

Situat immediatament pròxim a la Pedrera de Bateig, empresonat pels residus de la indústria del marbre i per importants infraestructures energètiques i de transport, el barranc traça un recorregut d’aproximadament un quilòmetre, on l’extractivisme es converteix en vincle, els temps s’alenteixen i la fragilitat del paisatge, lluny de generar distància, mobilitza els afectes dels seus visitants.

Un espontani sistema de basses, cerimònies argilenques, jardins, ponts i artefactes de canalització fan del barranc un lloc que, encara fràgil, construeix cures. Els seus habitants se sintonitzen amb els ritmes, climes i matèries que convergeixen en el paisatge per a fer d’ell, un lloc comú. I, amb això, desafien la creixent comprensió del paisatge com un bé privatiu de l’Estat.

‘Banquet d’argila i sal’ va servir per a habitar, aprendre i reproduir tots aqueixos vincles que fan possible aquesta complexa i inesperada clivella en el paisatge. En la constant cerca d’escenaris que reconstruïsquen els nostres ecosistemes d’afectes amb un territori fragmentat, van ser la terrisseria, i la presència del dia a dia, les eines que van estimular el sentit de pertinença. Les argiles, recol·lectades en el barranc, modelades i mesclades amb les deixalles antropogèniques i restes vegetals de l’entorn i cuites en un forn fabricat ‘ex-professe’ per a resistir les elevades quantitats de sal, van anar conformant un ric inventari d’assajos materials.

I un tancament per a tornar a començar. El 31 de desembre, el dia de l’últim bany de l’any, un aixovar va recollir les narratives dels processos que componen el territori per a portar-los al centre de la taula. A la meitat del banquet, amb argila i sal, es va brindar per a celebrar el seguir ací un any més.

AUTORIA

Andrea Moreno Orts (1995) Santa Pola, Alacant.

Graduada en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid, s’especialitza en els processos i procediments de la representació escultòrica. Després de realitzar el Màster en Art Contemporani Tecnològic i Performatiu per la Universitat del País Basc, incorpora en el seu procés creatiu noves metodologies interdisciplinàries que li permeten traçar noves vies d’exploració artístiques capaços d’atendre afectivament l’entorn i allò que ho conforma.

En aquest moment, amb la recent obertura d’un taller de ceràmica, desenvolupa la seua activitat professional a Alacant. Des d’allí, en contacte amb el medi, explora com reconstruir vincles entre espècies a través d’actuacions menors. Una línia d’investigació motivada per la cerca de noves percepcions i interaccions que revisa la producció ceràmica tradicional.

Després d’una sèrie de potencialitats i esdeveniments diversos en l’estiu de 2021, pasa a forma part de la Cuarta Piel, una plataforma que atén la fragilitat d’un territori compost i en estat d’emergència. Acompanyant projectes on l’especulatiu, el material i el festiu participen de la cura del mitjà,tant en el seu sentit territorial com intersticial.