RESUM DEL PROJECTE

Ecos de la tierra es construeix amb la finalitat de despertar un somni endormiscat. El somni sonor d’una regió històrica com ho és Castelló i totes les cultures subjacents a ella. Per a això, requereix connectar amb la realitat actual d’aquesta regió i la seua arqueolomusicología, que encara proporciona relíquies datades en els segles passats. Però sobretot, amb la comunitat d’artesans de la zona. El projecte naix així com una simbiosi entre ceràmica, música i arrels històric-naturals. A partir d’elles es vol construir un estudi etnomusicològic basat en la recreació física i patent dels instruments musicals autòctons emanats de la pròpia terra. Instruments lligats a la fragilitat de l’ecosistema i a una inavaluable realitat els peus de la qual caminen hui a la vora de la desaparició.

‘Volem ser garant de la preservació d’un món encara latent, per la qual cosa no sols construirem aqueixos instruments amb les nostres mans, sinó que recuperarem el paisatge sonor de la regió per a fer-lo notori en la resta del planeta.’

Com qualsevol cicle natural, alguns instruments tornaran al seu origen. S’assaciaran de fruits i, finalment, seran enterrats perquè la terra mateixa decidisca què ha de brollar d’ells. Amb ells el projecte vol simbolitzar que la seua tomba no és sinònim de la seua mort, així com Bosc Anouk rescatarà sons embolicats en argila i capes de terra i minerals diversos, aquesta música sempre es pot reviure. Aquest últim ritual està molt lligat a la filosofia Anouk, que advoca per realitzar projectes completament lliures de petjada de carboni.

La idea de Ecos de la tierra és poder contactar i col·laborar amb productors locals tant en les argiles a utilitzar, com en una altra mena de materials i eines. El projecte cerca ser una activitat reflexiva, per això està obert a qualsevol institució que vulga recrear i continuar la seua labor, en països o regions veïnes, creant així un teixit entre tots els territoris explorats.

AUTORIA

David Feroce. Aquest jove fuster reconvertit en artista emergent interdisciplinari i gestor sociocultural, és un gran exigent amb el seu treball fins al punt de crear objectes únics, l’ “obra efímera”.En el seu camí ha deixat petjades artístiques de tota índole, donant vida a un entramat laberíntic que s’estén per hàbitats tan dispersos com un castell a Romania (Residència en Banffy Castle), un parc infantil a Barcelona (Projecte Mòdul), la façana digital d’un edifici o un jardí d’insectes a Saragossa (Façana Mitjana V eTOPIA & CÉRCOL 2020) o una sala d’art social en Gran Canària (CAAM + PSJM). Entre els seus projectes compta amb múltiples exposicions d’escultura i pintura, obres d’art urbà, videoart, net.art, landart, escriptura o paisatge sonor. Al costat de l’artista Böho (Sara Broto) forma el col·lectiu Bosc Anouk, on deixa plasmada la seua essència primera: la seua connexió amb la terra i el medi natural.

Böho (Sara Broto). “Sóc la música que mestressa a l’art que, sempre, es deixa voler; xicotet sospir d’aire, entre vendavals, furtiu; l’ànima d’un bosc i els seus reflexos.”Binomi imperfectiu. Fusió entre l’arrel i el contemporani. Passarel·la de connexió entre origen i evolució. Artista total i/o wagneriana. Música, literatura i art visual, en aquest ordre, són les seues pells, encara que també es mou per les arrels de la gestió cultural, les arts escèniques (interpretació teatral i davant la càmera, productora, creativa i directora de projectes artístics) i l’artesania (disseny a mà de joies i peces ètiques). En les seues creacions més recents se submergeix entre les aigües de l’experimentació: sonora (paisatge sonor, radioart, art sonor, etnomusicologia) i audiovisual (videoart, videomapping, cinema, net.art), podent gaudir-se part d’elles en Tea FM i Saladeartesocial.com (CAAM + PSJM). L’altra meitat existencial de Bosque Anouk, al costat de David Feroce.