RESUM DEL PROJECTE

El projecte Effort: economy in bodi movement de Néstor García Díaz se centra en la relació entre el desenvolupament de la dansa moderna i la sistematització dels moviments dels obrers en les cadenes de muntatge de tall fordista. Per a això, l’artista treballa a partir de les teories del coreògraf astre-hongarés Rudolf von Laban. A més de desenvolupar tot un sistema de notació de moviment, Laban va aplicar les seues teories als treballadors dins de les cadenes de muntatge. La diferència amb altres aproximacions dins del mateix camp és que Laban va introduir conceptes de la dansa com el ritme i la inèrcia per a fer les tasques dels obrers més plaents a nivell cinètic.

‘Durant la residència en el HIAP Hèlsinki m’agradaria continuar la línia d’investigació que he vingut desenvolupant en els meus últims projectes: fer visibles les relacions històriques entre els desenvolupaments en el terreny de la coreografia i la concepció de cos dins dels sistemes econòmics de producció capitalista. Estes investigacions parteixen de la hipòtesi que Andrew Hewitt llança en el seu assaig Social Choreography, on analitza les ocasions en les quals la coreografia ha servit històricament com a model estructurador per a donar forma a l’organització social moderna’.

En relació a estes qüestions, el projecte es materialitza en un vídeo de tres canals a partir de la partitura de Table Music, del compositor belga Thierry de Mey. Table Music és una peça musical concebuda per a tres músics asseguts enfront d’una taula. En ella, usen el contacte de les seues mans sobre la fusta per a produir els sons. La formalització de la peça de Mey evoca de manera molt evident la imatge de treballadors manuals en una cadena de muntatge. Per al vídeo Néstor construirà un arxiu de moviments de treball a partir de les visites que realitzarà a diverses indústries manufactureres. ‘Re-organitzaré els moviments de l’arxiu, precisos i repetitius, seguint lògiques de composició musical i coreogràfica. Fent evidents les relacions entre els processos d’estandardització del moviment en la dansa, la música i el treball industrial.’

AUTORIA

Néstor García és artista i comissari independent. Estudia teatre en el Institut del Teatre (Barcelona) i coreografia en P.A.R.T.S (Brussel·les). Després de la seua graduació produeix algunes peces escèniques que han sigut presentades en prestigiosos festivals internacionals. Des del 2012 la seua producció vira cap a les arts visuals a conseqüència de les seues contínues col·laboracions amb els artistes Encert Sehgal i Daura García.

La seua pràctica s’articula a partir de conceptes com a coreografia social. En ella posa l’èmfasi en els modes en què la ideologia i la cultura material han influenciat les nostres coreografies del dia a dia, servint com a patrons per a l’organització social moderna. D’altra banda investiga amb formats que qüestionen l’esdeveniment expositiu com una entitat material, considerant els cossos i la història oral com a possibles plataformes per a l’exposició i conservació d’obres d’art.

En l’actualitat combina la seua producció artística amb els seus treballs com a comissari independent i la co-direcció de Pols, espai d’art a València.