CAUCES DE FICCIÓN
A partir de les experiències de producció, educació i investigació desenvolupades en el marc del projecte Estètiques Transversals – Ecosistemes de ficció, proposem la trobada “Cauces de ficción”; una oportunitat per a fer convergir a València les accions desenvolupades a Alacant, València, Castelló i Huarte (Navarra). La trobada suposa un espai on compartir experiències i resultats del projecte així com convidar a agents de l’àmbit artístic i social que estan treballant en projectes de caràcter contemporani d’art i territori, on explorar els imaginaris vinculats a els rius urbans i les nostres relacions amb ells en l’artístic, el social i el mediambiental.

PER QUÈ “CAUCES DE FICCIÓN”?
La concepció contemporània dels rius està travessada per qüestions com l’ecologia, la representació artística de la naturalesa, la biodiversitat, la identitat, la relació multiespècie, la sostenibilitat o els sabers vinculats a la memòria social.

Però també, existeixen altres lectures derivades de la relació antropocèntrica que establim amb els entorns naturals, que ha modificat fortament els llits intervenint en la gestió dels seus entorns. Des de l’ús productiu dels rius, l’herència industrial, la canalització de l’aigua en complexos sistemes de regadiu, la privatització de recursos naturals, les polítiques hidràuliques associades al règim franquista, la reconducció dels rius per raons d’expansió o seguretat ciutadana, l’eliminació dels marges per a ús agrícola o esportiu, són alguns exemples. En general, l’antropomorfisme i el capitalocè han modificat la forma, l’ús i la relació dels rius com a espai de naturalesa i biodiversitat.

En el projecte Estètiques Transversals – Ecosistemes de ficció s’ha treballat tant a la Comunitat Valenciana com a Navarra en la construcció d’una visió múltiple dels espais fluvials, que considerem que és clau per a establir nous paradigmes de relació amb els nostres territoris.

En aquest sentit les pràctiques artístiques, els espais socials i les institucions culturals i educatives ocupen un espai fonamental, on es creuen el qüestionament de les dinàmiques de col·lapse ecològic amb la capacitat propositiva de l’art per a imaginar altres vies possibles que atenguen la dimensió social, a la memòria, la biodiversitat, l’ecologia, la sostenibilitat o la recuperació dels entorns naturals