Els espais de descans són vists com un problema pels museus i han estat històricament relegats per subvertir l’atenció, la seua resistència al consumisme, les seues provocacions al racionalisme i la seua rivalitat amb les obres d’art.

Estem davant una oportunitat per a entrellaçar l’apreciació de l’art amb l’experiència corporal, treballant juntes i indisciplinariament des de la mediació i l’arquitectura. Una oportunitat per a inventar alternatives al vocabulari restrictiu i saturat del cub blanc, per a donar espai a les trobades amb l’art des dels vincles de l’ecosistema del museu.

Com passar d’un lloc dedicat a la contemplació incorpórea a un que tinga en compte els cossos i les relacions entre aquests? Com pensar el museu com un espai públic? Com ablanir el museu? Com articular l’experiència de les mediadores en el codisseny d’aquests espais?

Des del CMCV i MNCARS convidem a Laagencia, Basurama, les alumnes de PERMEA i totes les persones interesades amb el desig de transformar el museu des de diferents micropolítiques i entenem aquesta trobada com un exercici d’escolta per part del museu.