DOMENICA D’AGOSTO (1950). Direcció: Luciano Emmer / Producció: Sergio Amidei / Guió: Franco Brusati, Luciano Emmer, Giulio Macchi, Cesare Zavattini, a partir d’un argument de Sergio Amidei / Música: De Mural i Nino Oliviero / Fotografia: Leonida Barboni, Ubaldo Marelli i Domenico Scala / Muntatge: Jolanda Benvenuti. Repartiment: Anna Baldini, Vera Carmi, Emilio Cigoli, Andrea Compagnoni, Anna Di Leo, Franco Interlenghi, Salvo Libassi, Elvi Lissiak, Pina Malgarini, Marcello Mastroianni i Mario Vitale. // Itàlia // 75 min.

Quan una guerra mundial acaba, succeeix un període de confusió: és difícil distingir els traïdors dels herois. El mateix pot dir-se del boom econòmic. Aquest primer llargmetratge de Luciano Emmer és un exemple del que es va denominar neorealisme rosa, un cinema que succeeix en un període esperançador en què la societat italiana o és rica o fingeix que ho és. Es tracta d’una obra mestra inèdita a Espanya que, per descomptat, projectarem un diumenge d’agost.