• A partir de l’obra de Marie-Pierre Guiennot, Alejandro Mañas, Pepe Beas, Art al Quadrat, José Miguel Abril, Remedios Clérigues i Joan Tosca Cuquerella, l’exposició parla de sanació, reparació i construcció de la memòria
• La mostra tracta, en clau poètica, del dolor, dels afusellaments i del patiment de les famílies i de les dones represaliades pel franquisme

València (06.03.2019). El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició ‘On germinen els silencis’, una proposta comissariada per Irene Ballester que busca la recuperació de la memòria històrica des d’una perspectiva de gènere.

La dona ha sigut doblement invisibilitzada en la història de la Guerra Civil i del franquisme. La dona republicana representava la dona transgressora i valenta enfront de la submissió de la dona del franquisme.

A partir de l’obra de Marie-Pierre Guiennot, i dels valencians Alejandro Mañas, Pepe Beas, Art al Quadrat, José Miguel Abril, Remedios Clérigues i Joan Tosca Cuquerella, ‘On germinen els silencis’ parla de sanació, reparació i construcció de la memòria.

El director del Centre del Carme ha explicat que “en una setmana en què reivindiquem el paper de la dona en la societat, des del Centre del Carme volem recordar la importància de reconstruir la nostra història des del punt de vista de la dona, per a completar el relat amb la mirada dels artistes actuals, homes i dones, des de diferents punts de vista. Aquesta exposició promou la inquietud i el qüestionament del relat hegemònic, de manera que ofereix nous relats per a construir la història i permet la reflexió”.

Segons Irene Ballester “l’art és una eina de sensibilització enfront de qualsevol abús, un llenguatge que atorga paraula al silenci i presència a allò que s’ha extingit, a més d’un instrument de sensibilització entorn de la defensa dels drets humans de dones i homes. Des de 1936 fins a l’actualitat, una part de la història d’Espanya ha sigut en primer lloc perseguida, per a ser posteriorment silenciada i esborrada de la nostra memòria”.

Des d’un punt de vista poètic, l’exposició ofereix una desconstrucció d’aquells silencis a partir de l’art. A través de diferents eines artístiques, aquest projecte vol donar veu i posar llum sobre la memòria històrica que ha sigut esborrada i especialment en el cas de la dona.

“Aquesta exposició i aquest espai evocador de silencis en què es du a terme té com a objectiu mantindre viva la memòria, i amb aquesta, obrir polítiques del perdó i de la reconciliació que ens permetran treballar per aconseguir una societat més justa i igualitària”, explica Ballester i afig que “cap obra ens deixarà indiferent”.

Les paraules de Svetlana Aleixévich inspiren aquest projecte: “Tot el que sabem de la guerra, ho sabem de la veu masculina. Tots som presoners de les percepcions i sensacions ‘masculines’. Les dones, mentrestant, guarden silenci”.

Mitjançant diferents eines artístiques, Marie-Pierre Guiennot, interpreta d’una manera abstracta el dolor i el patiment. Alejandro Mañas evoca els afusellaments d’una manera metafòrica.

El col·lectiu Art al Quadrat relata la història de les dones represaliades pel franquisme i els escarnis públics a què van ser sotmeses per ser dones i per ser republicanes. Les escultures de Remedios Clérigues estan fetes amb restes de metralla de la Guerra Civil, “amb això visibilitzen els cossos de les dones convertits en camps de batalla”, explica la comissària.

Pepe Beas parla de l’afusellament de les persones estimades, mentre que els rostres esculpits de José Miguel Abril identifiquen un llenguatge de patiment i angoixa, sinònim de memòria dolorosa. Finalment, Joan Tosca Cuquerella parla de com la memora ha sigut esborrada amb el pas del temps. “D’una manera poètica, posa l’èmfasi en la mirada i en el pas del temps, en el qual l’oblit i la memòria es reconcilien perquè els nostres ulls puguen veure i entendre el que es va veure i es va dur a terme en temps convulsos plens de repressió”, ha matisat Irene Ballester.

Pérez Pont ha recordat la implicació del Consorci de Museus per la igualtat de gènere i ha anunciat que pròximament es posarà en marxa la segona edició dels projectes d’investigació resultants de la convocatòria Reset de relectures de gènere i multiculturalitat.

El també director del Consorci de Museus ha explicat que “si en la seua primera edició es van revisar les col·leccions dels museus de Belles Arts de Castelló i d’Alacant, en aquesta ocasió els projectes analitzaran des de la perspectiva de gènere els fons del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés i del Museu d’Art Contemporani d’Alacant”.

Pozos de Caudé

El projecte ‘On germinen els silencis’ naix en 2017 a Aragó, en col·laboració amb el Govern d’Aragó, la Fundació Santa María d’Albarracín, la galeria Coll Blanc Espai d´Art i amb la Associació Pozos de Caudé.  La Associació Pozos de Caudé recorda cada any els 1.005 afusellats durant la Guerra Civil espanyola i sepultats en fosses comunes en aquest paratge pròxim a la ciutat de Terol.

DESCÀRREGA DE FOTOS ACÍ