La present mostra recull la trajectòria artística del pintor valencià Salvador Montesa (Paiporta, 1932), pertanyent a la generació dels anys cinquanta. És un dels pocs artistes que va ser capaç de superar el realisme huitcentista i el sorollisme que des de les institucions oficials es prodigaven com a horitzó plàstic, i vincular-se a la modernitat. Va estudiar ceràmica a Faenza (Itàlia), va ser membre del grup Parpalló i pensionat a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. En les dificultats de la València de postguerra, va ser capaç d’endinsar-se en les múltiples facetes del moviment abstracte, fins a desembocar en una figuració de tipus intimista.

En el si del grup Parpalló, després d’uns inicis figuratius, duu a terme les Construccions Plàstiques (1956-1958), estructures de varetes, planxes i cilindres de ferro disposats en sentit vertical i horitzontal amb la intenció de crear un cert equilibri a partir de la contraposició. Aquesta primera experiència abstracta es continua amb obres informalistes (1958-1964), realitzades a París, on explora les possibilitats plàstiques de la matèria i l’espacialisme.

Al seu retorn a Espanya, desenvolupa un dilatat període figuratiu que podem adscriure al realisme màgic (1964-2008), relacionat amb la seua tasca docent com a catedràtic de dibuix en instituts de secundària. S’endinsa en el món infantil amb una visió pròxima i tendra, on els seus xicotets protagonistes evoquen maldats, jocs, pors, els primers amors d’adolescència, la seua desbordant imaginació, l’obertura als amagatalls de la vida, etc. Situa aquesta poètica de la infància en un context de connotacions simbòliques, destacant les seues incerteses, els perills que l’aguaiten, la seua curiositat per descobrir els secrets de tot allò que s’ofereix a la seua mirada ingènua i curiosa.

Els últims huit anys de la seua trajectòria (2008-2016) es caracteritzen per un retrobament amb els seus orígens abstractes i la recuperació del llenguatge informalista dels anys cinquanta. Són pintures amb certes al·lusions a la realitat, on les iconografies es perden en un món de traços a través dels quals aguaitem la presència del ser humà transfigurat, animals, formes vegetals, objectes, etc. Montesa se situa en un context pròxim a la neofiguració per on desfilen imatges, formes, records, experiències acumulades al pas dels anys. Tot el que forma part del seu entorn vital té cabuda en aquest univers privatiu seu: els pardals del seu jardí, els gira-sols dels camps castellans, la germinació de la llavor i la seua volta a la vida, els records de la ceràmica de Manises, els vitralls de Chartres, els restolls, etc.

http://www.unpalaciosinpuertas.com/salvador-montesa/