Prova és un projecte de Javier Codesal a partir del Misteri d’Elx, que es concreta en un vídeo monocanal, una instal·lació de vídeo i una sèrie fotogràfica. Prova s’interessa per la transmissió de la cultura popular en el moment actual, transmissió d’objectes culturals però també d’experiència; per consegüent, s’orienta tant cap a la música, i en particular el cant, com cap a les persones que intervenen en el Misteri. S’intenta posar de manifest també la mobilitat d’este esdeveniment cultural, entenent que troba una de les seues millors raons en el moment en què els papers de la representació passen de mà o, millor dit, canvien de veu. No s’aborda directament la imatge de les representacions a l’interior de la basílica de Santa Maria, optant per aproximar-se al fenomen curosament, des del contorn, o bé observant aquelles activitats que queden ocultes al públic, com el treball de construcció de la tramoia i els assajos dels cantors. La veu, empremta corporal i configuració subjectiva, permet elaborar retrats complexos i directes dels cantors,     que és un dels aspectes principals, equivalent al treball dels tramoistes en el context d’esta obra. El títol ve de la prova de l’àngel, esdeveniment previ a la festaon s’examinava la idoneïtat dels xiquets candidats al difícil paper d’àngel; este caràcter de prova o assaig determina la narrativa de Prova, en el doble aspecte de la selecció de temes i de la seua formalització, donant lloc a un assaig artístic en l’àmbit de la imatge en moviment i de la seua posada en exposició. Els materials que integren el projecte (vídeo, fotografia i so) van ser gravats a Elx en l’estiu de 2013.  El vídeo monocanal es titula Retrats de veu. Es presenta com una font abundant de retrats de persones que participen actualment o que van participar en el passat en les representacions del Misteri. Hi ha xiquets, jóvens, adults i hòmens majors. El cant dels adults sovint es correspon amb el record del que van aprendre quan preparaven algun dels papers que van a càrrec dels xiquets, de manera que es cobrix una gran distància biogràfica, patent en la veu, amb la interpretació d’aquelles peces. Seguint la pràctica de l’autor en obres anteriors, este vídeo font establix en l’exposició una continuïtat d’aparença inesgotable, perquè els cantors retratats ocupen el seu lloc amb propietat, però a més simbolitzen a la gran massa de cantors populars que a través dels anys han mantingut activa la Festa. La instal·lació de vídeo es titula igual que el projecte, Prova, i, servint-se de dos pantalles sincronitzades disposades verticalment, relaciona distints aspectes del Misteri: l’arquitectura exterior de la basílica, el complex procés de construcció de la tramoia del cel, els assajos vocals dels cantors, part dels retrats inclosos en el vídeo Retrats de veu, així com fragments escrits del text teatral, segons la versió de la consueta de 1625. La peça, de 39 minuts, seguix amb poques paraules el desenrotllament de la representació del Misteri, encara que de cap manera pretén donar-ne compte, sinó construir una obra autònoma que mostre la tensió entre persones, música i representació, passat i actualitat, insistint en la transmissió simbòlica entre grups d’edat i conservant la dimensió emocional de la Festa, com quelcom inherent a les manifestacions populars i a la mateixa funció de l’art.  Finalment, una sèrie de 30 fotografies sobre paper retrata altres tants cantors.