• La sala d’exposicions La Llotja del Peix d’Alacant inaugura l’exposició “#365ALC_Retrat”, el segon moment del projecte “Tot el que veus és art”
• Composta per 34 obres de 17 artistes, l’exposició repassa un dels gèneres més utilitzats en la història de l’art des de la perspectiva dels creadors actuals

Alacant (29/06/2018). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, María Dolores Padilla, ha presentat aquest matí l’exposició “#365ALC_Retrat”, el segon moment del projecte “Tot el que veus és art”, que ocupa la sala d’exposicions La Llotja del Peix d’Alacant al llarg d’un any.

“Tot el que veus és art”, comissariat per Pilar Tébar i José Luis Martínez Meseguer, inicia la seua segona exposició dedicada al retrat, un dels gèneres artístics més utilitzats en la història de l’art, des de la perspectiva dels creadors actuals.

Durant la presentació, Pérez Pont ha explicat que “amb el cicle «Tot el que veus és art» vam iniciar el mes de març passat un debat sobre el panorama de l’art contemporani a Alacant. Artistes que no han exposat mai a la seua ciutat, així com altres creadors que es troben desenvolupant la seua trajectòria fora d’aquesta, ens acosten les noves visions; en aquest cas, d’un gènere clàssic en l’art com és el retrat”.

El director del Consorci de Museus ha posat l’accent en el treball cooperatiu que estan desenvolupant els comissaris del projecte, seleccionat dins de la convocatòria 365 dies ALC: “Al llarg de diferents trobades amb els artistes participants en les exposicions així com altres artistes convidats, comissaris i gestors culturals independents, La Llotja del Peix d’Alacant s’ha convertit en un centre de producció i d’investigació entorn de l’art contemporani, que posa el focus en els artistes del territori però obri la ciutat a l’art que es genera en l’àmbit estatal”.

“Tot el que veus és art” vol mostrar un dels possibles panorames de la pràctica artística contemporània valenciana. En aquest segon moment, dedicat al retrat, es presenta una selecció de treballs que ens confirmen que aquesta temàtica està totalment vigent en l’actualitat per la seua enorme capacitat de transmetre emoció i pel seu temperament viu i explosiu.

Aquesta mostra està dedicada a les representacions del cos humà en totes les seues variants i manifestacions plàstiques. El retrat, com a gènere, ha estat present al llarg de tota la història de l’art i té, entre els seus objectius, captar la psicologia del retratat i transmetre’ns les seues pors i les seues emocions.

Fotografia, pintura, instal·lació i escultura es mostren ací en les seues nombroses varietats: l’autoretrat, l’homosexualitat, l’erotisme, el retrat davall de l’aigua, l’hiperrealisme, les obres tendents a l’abstracció, o properes a l’expressionisme, l’obra seriada, el retrat de grup o l’experimentació tenen el seu espai en aquesta segona mostra del cicle “Tot el que veus és art / Todo lo que ves es arte / All you see is Art”.

Els comissaris de l’exposició, per la seua banda, han explicat que “dins del cicle, que hem dividit en quatre exposicions, hem situat en el centre el retrat i el paisatge, dos gèneres clàssics vistos des de la creació actual. Iniciem i tanquem el cicle amb dos gèneres que han canviat la manera d’entendre l’art hui, com són el videoart i l’art urbà”.

Així mateix, han afegit que “la major part de l’obra que s’exhibeix s’ha produït expressament per a la mostra, però també hi ha peces de la col·lecció dels artistes que hem considerat interessants per a completar el relat de l’art actual i, específicament, per a entendre el retrat des de totes les perspectives i disciplines possibles”.

D’aquesta manera, el retrat escultòric es pot veure en l’obra d’Antonio Samo i de Jennifer-Virginia Rotter; aquest últim també és un retrat idealitzat igual que l’obra d’Omar Arráez. Dins del retrat pictòric, més tradicional, estaria l’obra de Dayra Madrona i Patricia Gómez. L’obra de Mercedes Fittipaldi mostra el retrat davall de l’aigua; des d’una perspectiva hiperrealista es poden veure les propostes de La ortopedia del manco, Alejandro Martínez, José Cerezo i Rate López.

El retrat fotogràfic està representat en les obres d’Alicia Lamarca i Valiente Verde. Les peces de Manuel A. Velandia i Paco Candela ofereixen la mirada LGTBI.

En l’àmbit de l’exposició destaquen, així mateix, el retrat en grup o l’autoretrat: una sèrie de 21 retrats anònims componen l’obra de Daniel García Andújar, que torna a exposar a Alacant després de diversos anys; Mira Bernabeu ofereix la visió més reivindicativa. Les obres de José Cerezo i Rate López juguen amb l’autoretrat igual que la peça de Gertrudis Rivalta, una instal·lació interactiva en la qual l’autoretratat és el mateix espectador, un retrat que es podria classificar d’experimental pel joc de l’engany o el ‘trompe-l’oeil’.