Vivim immersos en l’era de la comunicació i la informació i, no obstant això, som incapaces de comunicar-nos en estar sotmesos a un estat constant de reivindicació, d’alleujament, de desig. El missatge es dilueix entre la velocitat actual i la saturació que impedeix viure el present des del qual no s’albira futur. L’individu està abocat a utilitzar l’acte com a missatge; només queda el crit i la punyada en la taula com a mitjà d’expressió. Codificar i descodificar el mitjà amb el qual enviar un missatge és una constant: comunicacions desesperades, alterades, agressives i incompletes que mostren i satiritzen el fracàs del mateix procés de comunicació. Senyals de fum, el so d’una pedra, vibracions, el morse lumínic, el fum salvament marítim, merda a un milió de watts.