Amb María La Jabalina, Lola López, a manera de teatre document, dóna veu a una miliciana anarquista anònima afusellada en 1942 pel franquisme. L’exercici de memòria és executat a través de diferents llenguatges escènics que es combinen per a enriquir el conjunt de l’obra.

Si bé poden trobar-se històries encara més atroces i dramàtiques durant els foscos anys de dictadura militar, el realment destacable d’aquesta aposta escènica és fer visible l’invisible, parlar del silenciat, donar nom a l’anonimat, rescatar de l’oblit una història que pot ser totes les històries, apostar per la memòria de la nostra guerra ‘incivil’ −com la criden en el muntatge−, advocar per la veritat i la justícia, restituir la dignitat dels vençuts, de les víctimes, tants milers assassinats, tants altres exiliats, tots ells esborrats del mapa durant dècades, demonizados com María La Jabalina pel discurs oficial.

Amb aquesta història, Lola López ha viatjat a Buenos Aires, Còrdova, Tucumán, Jujui, Madrid, Sevilla i Astúries. Encara que l’espectacle es va estrenar fa set anys en el Port de Sagunt, l’obra s’ha anat enriquint amb més dades, informacions, imatges fotogràfiques i audiovisuals que s’han incorporat a la representació.