A finals dels anys 20, València coneix un període de revitalització artística. Les exposicions, les conferències i les reunions van constituir un esperó per a la revitalització i dinamització de noves vies de producció artística. Emilio Varela (1887-1951), Genaro Lahuerta (1905-1985) i Joan Baptista Porcar (1889-1974) van viure aquesta etapa de floriment en la nostra regió, es van veure afectats pel conflicte de la Guerra Civil i van conéixer una evolució marcada per la seua formació, la seua experiència personal i els seus referents pictòrics. En ells, el paisatge adquireix un particular protagonisme. Encara que es manifeste amb temes i estils diferents, es pot percebre en els seus quadres un argument semblant de busca introspectiva i essencial.