• L’artista alacantí inaugura ‘Actes de Comunicació’ en el centre de cultura contemporània on podrà visitar-se fins al 21 de gener
• Bellot trasllada a la sala d’exposicions un cotxe cremat, una pintada del carrer, una pedra “de la fi del món” en una mostra que fa literalment vibrar a l’espectador

València (06.10.2017). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista Pablo Bellot ha presentat este matí l’exposició ‘Actes de comunicació’ en el Centre del Carme Cultura Contemporània.

L’artista alacantí presenta per a esta exposició unes quantes instal·lacions que giren entorn de la incapacitat de comunicar de l’individu contemporani. L’exposició és la segona mostra de les seleccionades dins de la primera convocatòria Escletxes de producció i suport a la investigació.

Segons el director del Centre del Carme “l’art com a catalitzador de sentiments també pot expressar ràbia, inconformisme o lluita. Pablo Bellot ens presenta una mostra en què a més d’alertar sobre el problema de la desinformació, davant de l’excés de missatges a què estem sotmesos diàriament, la seua exposició és un intent per fer-se sentir, una lluita per la llibertat d’expressió”.

En este sentit Pérez Pont ha matisat que “el Centre del Carme a més de recolzar al sector artístic amb les 13 convocatòries que hem llançat fins a la data, la nostra filosofia inclou donar veu a la ciutadania i a les seues inquietuds amb exposicions com València Capital Animal”.

Segons Pablo Bellot “quan es creix escoltant música punk dels anys 80 com ‘Agotados de esperar el fin’ dels Ilegales la teua visió del món és molt diferent”. L’artista reconeix que gràcies a Escletxes ha fet per fi l’exposició que volia. Després de 15 anys de trajectòria professional en què ha obtingut distints premis i exposat en diferents ciutats espanyoles, el pintor Pablo Bellot abandona el llenç i ho substituïx per un cotxe cremat i el pinzell per una pedra “de la fi del món”. Per a l’artista la comunicació en el món contemporani s’ha trencat i el missatge ha sigut substituït per “actes de comunicació” per a fer-se sentir.

L’individu contemporani, que viu immers en l’era de la comunicació i la informació, paradoxalment és incapaç de comunicar a l’estar sotmés a un estat d’impossibilitat de ser, de queixa, de reivindicació, d’alleujament, de desig. El missatge es diluïx entre la velocitat actual i la saturació que impedix viure el present, existint en un etern passat des del que no s’albira futur.

L’individu està abocat a utilitzar l’acte com a missatge, només queda el crit i la punyada en la taula com a mitjà d’expressió. L’acte des d’un punt de vista punk i subversiu que declare les seues intencions, sentiments i pors en una societat inestable i impossible de pressentir. Llavors només hi ha un últim acte de comunicació desesperat quan el diàleg ja no és efectiu i només es pretén advertir per a poder continuar, per un pensament lliure i una comunicació real. Codificar i descodificar el mig amb què enviar un missatge és una constant, comunicacions desesperades, alterades, agressives i incompletes que mostren i satiritzen el fracàs del propi procés de comunicació. Senyals de fum, el so d’una pedra, vibracions, el morse lumínic o el fum de salvament marítim…

Pablo Bellot porta 4 anys treballant en esta investigació de què han sorgit ja 22 “actes de comunicació”. D’ells el Centre del Carme exhibix els 8 últims i entre ells l’artista reconeix que “per fi he reunit els recursos necessaris per a exhibir ‘Senyals de fum’ com a instal·lació”.

Al fil de l’exposició el pròxim 8 de desembre el Centre del Carme acollirà un concert del grup valencià de post-punk, Alfa Estil.

SENYALS DE FUM_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.1.

Senyals de fum és l’actualització d’un mètode de comunicació ancestral, oferix a estos actes una visibilitat immediata, descodificant subtítols per a compartir el missatge. Aquell que crema un cotxe ambiciona comunicar un missatge amb este acte.

VIBRACIONS_ ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.8

Vibracions evidència la impossibilitat del propi so i de l’acte de comunicació en si. Els altaveus reproduïxen un so a penes audible, deixant només els subgreus, la part més baixa de l’espectre d’àudio per a sentir les vibracions de la cançó Nacidos para dominar, de Parálisis Permanente.

MERDA A UN MILIÓ DE VATIOS_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.3

La peça sorgix de la necessitat de dotar a eixe missatge mínim d’inconformisme, d’insatisfacció, de repulsa, la major potència possible que ens proporciona l’escenari principal d’un macro festival. La unió del mínim i l’escatològic és quasi una espècie d’error audiovisual que condensa tot el malestar general contemporani.

CODI LLUM_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.10

“Codi Llum” genera variacions i intermitències en la il·luminació per a crear un missatge de contemporaneïtat. Estos canvis no són aleatoris sinó que es regixen pel codi morse lumínic que reproduïx la frase ‘Agotados de esperar el fin’ del grup Ilegales, creant la sensació d’estar dins del missatge.

PINTADA_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.21

L’acte de realitzar una pintada que no es veu però se sent, utilitzant gas pebre com a material pictòric i creant una pintada inexistent, un missatge escrit que mai arribarà, Cap lloc per a córrer  un fragment de la cançó – Las venas de mi amigo están ardiendo- del grupo Polanski Y El Ardor.

AÇÒ NO ÉS UNA PEDRA_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.5

La pedra és un mitjà de comunicació per a construir un missatge, és una idea que es vol llançar. El material, el pes, el tacte, la densitat, la brillantor no importen, el rellevant és la idea que se li conferix. Sis pedres portades de Finisterre i les seues respectives còpies en alumini i porcellana són, a pesar de tota la seua càrrega, exactament el mateix, un joc tautològic.

SENYAL D’AUXILI_ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.14

L’emissor és anul·lat pel seu propi missatge. Els bots de fum de salvament marítim són un senyal codificat para alertar i demanar ajuda, emeten un missatge de socors reconegut en tot el món. La instal·lació és senzilla i mínima, activar este dispositiu en un espai expositiu i tancat és un absurd per la seua inutilitat.

PANK _ACTE DE COMUNICACIÓ NÚM.22

En Pank  podem escoltar el so del nostre missatge quan ho llancem contra les cordes. Pank amplifica la idea que li atribuïm a la pedra a través d’un instrument, amb connotacions punk, que transforma el missatge en soroll.

“La punyada és el principi de la comunicació: amb la punyada es guanya proximitat quan ja no es tenen paraules”

(Paul Virilio 1995)

DESCÀRREGA D’IMATGES AÇÍ