• L’exposició Arcana Imperii. Investigacions en burocràcia realitza una crítica cap a les estructures de l’Estat.
• Es presenta el treball de deu artistes que analitzen la falta de drets laborals dels artistes, la carrera per la transparència o la presència obligada del retrat del monarca en el ple de cada Ajuntament
• Un programa de ràdio que s’emetrà des de la sala d’exposicions completa aquest projecte compost per intervencions murals, instal·lacions, dibuixos, vídeos i performance

València (22.09.2017). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha presentat este matí l’exposició ‘Arcana Imperii. Investigacions en burocràcia’ en el Centre del Carme Cultura Contemporània.Pérez Pont ha estat acompanyat pel comissari de la mostra, Oriol Fontdevila, així com pels artistes, Núria Güell, Ignasi Prat, Lluc Mayol, Azul Blaseotto i Javier Peñafiel. Durant la presentació l’artista Núria Güell ha fet una intervenció que forma part del seu projecte ‘Afrodita’ sobre els drets laborals dels artistes.L’exposició Arcana Imperii indaga en una aproximació de l’art a la política no com a element de representació sinó com una mirada crítica cap a les estructures o l’administració de l’Estat.

Arcana Imperii presenta el treball de deu artistes que prenen la burocràcia com a mitjà per a la realització de la seua obra. El comissari interpreta este fet com una modalitat de compromís polític que esdevé apressant en un moment en què la democràcia representativa mostra uns clars símptomes d’esgotament a l’hora de conduir cap canvi polític.

Segons el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana,  “Arcana Imperii és la segona exposició que inaugurem resultant de la convocatòria V.O. per a comissariat, oberta a professionals de qualsevol procedència, la qual cosa ens permet prendre el pols a la creació contemporània de dins i fora de les nostres fronteres. Precisament esta exposició té un vessant internacional que ens acosta la realitat social i política d’altres Estats permetent-nos extrapolar la idea de burocràcia, ampliant així l’objecte d’investigació”.

Pérez Pont ha afegit que “deu artistes de diferents nacionalitats ens mostren deu situacions, algunes que succeïxen en la vida política valenciana, i altres de caràcter internacional que situen la problemàtica en la resta d’Europa, Àfrica, Amèrica Llatina o Orient Pròxim”.

Així, s’analitza la situació d’indefensió de l’artista enfront del sistema establit, la carrera per la transparència, la presència obligada del retrat del monarca Felipe VI en el ple de cada Ajuntament, etc. I a nivell internacional els juís sobre la memòria històrica d’Argentina o l’apropiació del territori per part del govern israelià, entre altres.

“Arcana Imperii ens recorda el valor que té l’art per a connectar amb el públic com a vehicle de comunicació capaç de transmetre idees que estan en el nostre dia a dia i en les que no reparem, una invitació a la reflexió a través del dibuix, la instal·lació o l’audiovisual” ha afegit el director del Consorci de Museus.

Segons el comissari de la mostra, Oriol Fontdevila “una sensibilitat derivada dels moviments antiausteritat ha posat en el centre del debat aspectes que habitualment han estat a l’ombra del discurs polític, tal com són les infraestructures i les mediacions amb què es perpetra l’acció governamental”.

Toca desenrotllar, per tant, un pensament crític que prenga en consideració a la burocràcia, la qual s’entén que històricament hauria vetlat per l’arcana imperii, açò és: el secret d’estat, el component no-representacional que sempre ha sigut inherent a tota acció política.

L’exposició s’ha articulat en tres dimensions, d’una banda quatre artistes han sigut invitats a realitzar quatre projectes específics per a la mostra: Efrén Álvarez, Núria Güell, Javier Peñafiel i Ignasi Prat; d’altra banda els artistes Azul Blaseotto, Ella Littwitz, Regina de Miguel, Jonas Staal i Katarina Zdjelar han cedit la seua obra vinculada a la idea de burocràcia; i en tercer lloc Lluc Mayol i el col·lectiu Catxirulo Lab realitzaran diversos programes de ràdio per streaming des de la sala d’exposicions, com a acció pedagògica i comunicativa, que servirà per a convertir l’exposició en un àgora de discussió en què comptar amb agents locals, ja siga vinculats a l’administració valenciana o a l’activisme social.

Obres i artistes

L’obra d’Efrén Álvarez ‘Breviari polític’ és una intervenció mural amb una sèrie de dibuixos en què realitza una paròdia de les estructures com si es tractara de la caricatura tradicional d’una persona; Javier Peñafiel ‘Secret en deute’ és el títol de la performance que l’artista realitzarà durant la inauguració de la mostra, una “confe-drama” sobre la idea del secret d’estat i l’excés de transparència que ha fet que “l’esfinx que guardava el secret de l’estat ha perdut tota la memòria per l’abús de les noves memòries”. Per la seua banda Núria Güell amb ‘Afrodita’ analitza la falta d’obligacions laborals que han assumit les institucions amb què ha produït i distribuït la seua obra. Güell ha focalitzat l’atenció del seu projecte en la relació contractual amb el Consorci de Museus sotmetent el contracte a una revisió detallada, explorant totes les alternatives perquè els museus assumisquen la responsabilitat laboral sobre el treball dels artistes. D’esta revisió ha sorgit una clàusula model perquè les institucions afigen als seus contractes en benefici dels drets laborals dels artistes.

Ignasi Prat en la seua obra ‘Cessió temporal’ reunix deu retrats de Felipe VI, entre ells dos pintures, cedits per ajuntaments de la província de València. L’article 85 del Reial Decret 82.5 RD 2568/1986 regula l’obligatorietat de disposar en tots els ajuntaments de l’Estat espanyol de la imatge del monarca “en lloc preferent del saló de sessions’. Arran de la cessió temporal dels retrats ens preguntem en quina mesura els ajuntaments participants estarien cometent un acte de desobediència cap al reial decret?.

En un segon bloc de l’exposició quatre artistes han prestat la seua obra vinculada amb la idea de burocràcia. En el cas de l’artista argentina, Azul Blaseotto els seus dibuixos s’acompanyen d’una intervenció mural en la pròpia sala. Blaseotto mostra ‘Registre exacte. Dibuixos en els juís de la humanitat’. Els tribunals de Buenos Aires van impedir fotografiar o filmar les audiències sobre els juís sobre la memòria històrica (2006), Blaseotto ha assistit a estes audiències retratant-les. Els dibuixos que ací s’exhibixen han acompanyat les cròniques dels diaris Página12 i Buenos Aires Heraldo al llarg d’estos anys.

El vídeo d’Ella Littwitz ‘For the Glory of the Nation’ es referix al conflicte palestí-israelià. El mateix dia que ella va nàixer els seus pares van rebre una carta certificada del Govern israelià: “Per la glòria de la nació, un arbre s’ha plantat en nom de la vostra filla…’. La reforestació ha sigut una de les estratègies amb què el Fondo Nacional Judío s’ha apropiat del territori palestí.

Regina de Miguel en ‘Una història mai comptada des de baix’ configura una visió retro-futurista de l’administració política sobre el Sistema d’Informació i Control amb què el govern de Salvador Allende va intentar desenrotllar entre 1971 i 1973 una interfície entre la societat i el govern que hauria de comportar la implementació d’una democràcia directa.

Jonas Staal presenta ‘New World Summit’ un projecte artístic que és al mateix temps una organització política fundada per ell mateix amb què explora la potencialitat de l’art per a desenrotllar parlaments polítics al marge de l’Estat. Destaca en 2014, a Brussel·les quan es va debatre sobre els “estats sense estat” convocant a una vintena d’organitzacions polítiques procedents de nacions sense estat.

L’obra de Katarina Zdjelar ‘My leftime (Malaika)’ consistix en el registre d’un assaig de l’Orquestra Simfònica Nacional de la República de Ghana mentres interpreta la Malaika, una composició que es va associar als processos d’independència dels països de l’Àfrica Subsahariana. Sent una herència de la independència, l’orquestra va passar a ser una institució intocable, però, amb el pas del temps, ha resultat pràcticament insignificant per a la societat ghanesa.

Projecte de comunicació i acció pedagògica

El projecte de Lluc Mayol i Catxirulo Lab ‘Els enemics del poble i l’infern’ és un projecte que s’afig a la mediació d’Arcana Imperii i que té com a finalitat reforçar la incidència en l’esfera pública local. Es convocarà a col·lectius de València relacionats amb l’activisme social, a responsables de l’administració pública i als artistes per a debatre sobre algunes problemàtiques que els afecten de la política local així com les temàtiques de l’exposició.