El Centre del Carme acull el museu apocalíptic d’Ángel Masip
15.09.2017
Contacte premsa:
961922651
valero_caresc@gva.es

- El centre de cultura contemporània presenta la segona exposició del projecte ‘Reinventar el possible / Accionar l’imaginable’ sobre el pensament ecològic
- L’artista alacantí analitza com construïm la nostra història exposant el que serien les ruïnes de la nostra civilització
- Masip fa una volta de femella a la museografia tradicional i crea una instal·lació / artefacte de 17 metres que travessa els murs de la sala d’exposicions
València (15.09.2017). Des de 1947, un comité d’investigadors associats a la Harris School of Public Policy De la Universitat de Chicago, publiquen periòdicament el Bulletin of the Atomic Scientists On mantenen en funcionament un rellotge simbòlica que marca nostra aproximació a la fi del món.
Esta ficció pretén recordar a la societat la importància dels seus actes, que han motivat la modificació dels cicles de la naturalesa i alertar sobre el perill del conflicte nuclear o el canvi climàtic.
El cridat Doomsday Clock, ha marcat des de llavors la nostra aproximació i allunyament al que es considera el col·lapse de la humanitat.
El passat 26 de gener del 2017, i després de l’anàlisi d’una sèrie d’esdeveniments, com el nou rumb polític nord-americà o el reconeixement d’una nova era geològica, el títol de l’últim informe publicat era… ‘Dos minuts i mig per a la mitjana nit’.
A partir d’este fet Ángel Masip presenta en el Centre del Carme un museu apocalíptic (construït a partir del que es trobaria de la nostra civilització) en el que analitzar com construïm la nostra història, no de forma ortodoxa, però si posant en tela de juí els criteris polítics o econòmics sobre els quals l’hem erigit.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha presentat este matí l’exposició, acompanyat per l’artista i pel comissari, Juan Luis Toboso.
Pérez Pont ha recordat que esta mostra “suposa el segon moment del cicle Reinventar el Possible / Accionar l’imaginable, Projecte guanyador de la convocatòria pública 365 dies VLC, un programa d’investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no sols ambiental, sinó també polític i subjectiu”.
“Si en un primer moment analitzàvem les fronteres entre ciència i naturalesa, en esta segona proposta el científic, el natural i l’artístic es donen la mà per a invitar-nos a reflexionar sobre la cultura del nostre temps” ha explicat Pérez Pont qui ha afegit que “de nou estem davant d’una exposició en què l’art es mostra com una ferramenta necessària per a obrir la ment i ensenyar-nos a pensar i a qüestionar el nostre entorn com a persones lliures”.
El director del Consorci de Museus ha manifestat que “Ángel Masip trenca els cànons de la museografia en una mostra que ens conduïx a observar, buscar, rodejar, i a sorprendre’ns davant de l’objecte artístic”.
Pérez Pont ha declarat així mateix que “des del seu inici el cicle Reinventar el Possible / Accionar l’imaginable ha anat acompanyat de trobades i xarrades en què s’invita al públic a participar d’esta reflexió”.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha aprofitat per a redordar que “la convocatòria 365 dies VLC per a triar el pròxim projecte que es desenrotllarà en la Sala Carlos Pérez es troba oberta fins al 2 d’octubre. En estos moments hi ha cinc convocatòries obertes, a més de 365 dies VLC, tenim ‘Escletxes, de producció i suport a la investigació’, i ‘V.O’ per a comissariat, fins al 2 d’octubre, la convocatòria per a la residència de producció ‘Cultura Resident’ fins al 15 d’octubre i la convocatòria ‘Trajectòries’ per a la revisió de trajectòries d’artistes i col·lectius, fins al 30 d’octubre”.
Two and a half minutes to midnight
El projecte de Ángel Masip crea una ficció per a comprendre el que la realitat de vegades, amb el seu excés de veracitat, no aconseguix explicar: quines són les possibilitats d’elaborar una arqueologia de la societat del present? I com la ruptura amb els paradigmes d’una herència cultural en crisi, ens fan pensar en un futur des de les ruïnes del present.
Desbordant les fronteres de l’espai formal de l’exposició Masip fa una volta de femella a la museografia tradicional i crea una instal·lació / artefacte de 17 metres que travessa els murs de la sala d’exposicions. Este artefacte mostra, a manera de museu apocalíptic, les restes de la nostra civilització.
En l’exposició els elements pròpiament expositius es presenten de forma alterada, deixant nues les parets i sense il·luminació vertical. Els objectes es presenten en una vitrina molt personal on hi ha peces que no estan o es troben amagades. El valor de l’estètic es posa en dubte quan les obres d’art se substituïxen per objectes de rebuig o plantes seques.
Segons l’artista “es tracta d’una desconstrucció de la nostra cultura per a analitzar com construïm la nostra història”. Masip hi ha assenyalat que “açò es pot vincular també a un altre concepte i és com percebem la naturalesa, què és el natural o artificiós”.
Una de les característiques més recognoscibles en l’obra de l’artista alacantí és el seu interés per aquells llocs que ell denomina “intersticials”, en els afores de la ciutat: descampats, ruïnes. “Llocs on eixa part de nosaltres es descontrola i apareix tot allò que rebutgem, peces que estan per davall en la nostra escala de valors, què passaria si en el futur eixos objectes foren els que ens representen com a civilització?” ha explicat.
Des del punt de vista del comissari “l’obra de Masip es construïx a partir de l’espai i en la relació entre el paisatge i la condició humana. Per al projecte de Reinventar el possible / Accionar l’imaginable, la seua obra suposava un nou desafiament”.
Segons Juan Luis Toboso “les formes com el paisatge es configura en l’actualitat són a penes una construcció composta per diversos factors, socials, econòmics i polítics. I d’esta manera, esta arqueologia ficcional que proposem, és una temptativa de narrar el present des del simulacre que implica fer una cartografia de la societat contemporània”.
Aparentment, la humanitat camina cap a la tragèdia de la incertesa i tal vegada no hauríem de tindre por del futur…perquè ja vam estar allí.
