Alacant (13.07.17) El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana exhibix la mostra ‘On Translation’ que convertix la Llotja del Peix en un laboratori artístic.

L’exposició ha sigut presentada este matí pel director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Daniel Simón, així com pels comissaris Johanna Caplliure i José Luis Giner Borrull i alguns dels artistes representats en la mostra.

‘On Translation’ exhibix les obres de: Aggtelek, Carlos Fernández-Pello, Nuria Fuster, Mar García Albert, Irene Grau, Rubén M. Riera i Sergio Porlán.

Segons el director del Consorci de Museus “presentem una exposició que acompanyarà els alacantins al llarg de tot l’estiu. Es tracta d’una mostra molt conceptual que aborda una de les idees més interessants en l’estudi de l’art com és la descomposició de l’objecte, la seua transformació portada al límit fins al seu desmaterialització”.

El regidor de Cultura ha manifestat que “On Translation és una proposta més del Consorci de Museus que arriba a Alacant amb una producció de més de 21.200 euros i que es podrà visitar fins al 17 de setembre. La mostra diversifica l’oferta cultural de la ciutat i referma la línia temàtica d’esta sala C de la Llotja, especialitzada en art contemporani. En resum, estem contents amb la nova orientació de la gestió del Consorci respecte a Alacant, la qual cosa ens fa sentir que formem part del circuit”.

Pérez Pont i el regidor de Cultura han destacat que l’exposició suposa també una dinamització de l’ambient artístic a Alacant. Els creadors de les residències artístiques “A quemarropa”, que s’està desenrotllant en el centre cultural Las Cigarrerras, han pres part en el recorregut explicatiu que els comissaris han fet entorn de les obres. La comissària Johanna Caplliure i la parella d’artistes que treballa amb el nom Aggtelek intervindran, així mateix, en “A quemarropa’, la qual cosa entranya un enriquiment mutu d’experiències” ha manifestat Daniel Simón.

Al mateix temps Pérez Pont ha matisat que “amb esta mostra tenim l’oportunitat d’observar els treballs d’un conjunt d’artistes, la majoria de la Comunitat, d’una mateixa generació, la dels 80, la trajectòria de la qual ha adquirit ja notorietat internacional”.

El director del Consorci de Museus ha explicat que “la mostra que ja es va poder veure en el Centre del Carme cobra tot el seu significat en esta segona itinerància ja que en ella podem veure com han evolucionat les peces”.

Com a exemple Pérez Pont ha explicat que “la peça d’Aggtelek ha passat de ser un restaurant xinés en València a un baret a Alacant, posant l’èmfasi sobre el turisme i la seua interpretació des del punt de vista artístic. D’altra banda l’obra de Mar García Albert, que en el Centre del Carme es mostrava amb la pintura encara fresca, sense assecar, apareix en la Llotja del Peix com un registre en paper d’aquella primera experiència”.

El visitant que s’acoste este estiu a la Llotja del Peix tindrà l’oportunitat d’endinsar-se en una exposició diferent: un baret en què assentar-se a prendre una cervesa, o simplement gaudir de l’entorn com a espai de convivència; les coordenades d’una ruta, un núvol negre realitzat amb el capó d’un cotxe, una bicicleta que desafia la matèria, una persiana de ferro que es retorç convertida en un objecte fràgil com el paper…Esta última de l’alcoiana, Nuria Fuster.

Davall la idea de la transformació dels elements, ‘On Translation’ es dirigix a repensar l’existència dels objectes a través de la pròpia investigació dels materials i dels mitjans artístics.

Segons els comissaris, l’exposició indaga a manera de treball transmedial com els objectes depenen del propi procés d’identificació i com en la seua desmaterialització o traducció es transformen en matèria d’estudi ontològic.

“De vegades es tracta d’objectes quotidians que es transformen en obra d’art, es traduïxen, i es retraduïxen fins a adquirir un significat totalment diferent” explica Johanna Caplliure. Les peces estan aparentment inacabades perquè necessiten la interacció del visitant per a completar el seu significat, amb la seua pròpia interpretació.

Estos interrogants posen en escac la veritat de la realitat de l’objecte que només té correspondència amb el mig a través de la traducció d’este en el seu context de determinació.

Pròxims projectes

El director del Consorci de Museus ha aprofitat per a recordar els pròxims projectes que acollirà Alacant com resultat de les convocatòries públiques.

Després de ‘On Translation’ la Llotja del Peix acollirà la mostra ‘Hugo Martínez Tormo. La deriva d’un gest post-romàntic’ resultat de la convocatòria Escletxes, convocatòria de producció artística i suport a la investigació.

D’altra banda tant el Museu d’Art Contemporani Alacant com el Museu de Belles Arts Gravina seran seu de dos interessants propostes integrades dins de les convocatòries amb perfil educatiu i social. En el MACA s’oferirà el projecte ‘Here together now’ de Diana Guijarro i en el Mubag el projecte ‘D’objecte a subjecte: gènere i art a Alacant des del segle XIX’ del col·lectiu Gènere i Cultura Visual es proposa pal·liar l’escassa representació femenina en la col·lecció permanent de la pinacoteca.

Les tres propostes veuran la llum al setembre. Serà al gener del 2018 quan la Llotja acollirà el projecte 365 dies ALC ‘Tot el que veus és art’ de Pilar Tébar i José Luis Martínez Meseguer.

Així mateix Pérez Pont ha anunciat que ja està oberta la convocatòria perquè els centres educatius de les tres províncies puguen sol·licitar participar en els projectes resultants de ‘Resistències Artístiques’, fins al 17 de setembre. Esta convocatòria ha seleccionat tres projectes, u per província que es desenrotllaran en el propi centre escolar. Concretament a Alacant el col·legi seleccionat acollirà la ‘Passió dels comuns: un projecte de creació col·lectiva en dansa per a secundària’ de Miguel Romero i Anna Pellicer.

AGGTELEK

Aggtelek és el nom artístic del col·lectiu format per Gema Perales (Barcelona, 1982) i Xandro Vallès (Barcelona, 1978). Viuen i treballen a Barcelona.

A partir dels seus inicis com a col·lectiu en 2003 han investigat i realitzat obres entorn de l’escultòric i el performatiu, especialment a través de vídeo. El seu treball, formalitzat a través de disciplines diverses com la performance, el dibuix, la fotografia, la instal·lació, etc. relativitza el fet del creador com a autor únic, posant en tela  de juí l’obsessió de l’artista per conceptualitzar objectes.

Per a Llotja del Peix presenten una instal·lació a manera de baret de platja on prendre una cervesa o, simplement, disfrutar de l’entorn com un espai de convivència.

CARLOS FERNÁNDEZ-PELLO

Carlos Fernández-Pello (Madrid, 1985) és un escriptor, investigador i dissenyador radicat a Madrid. Ha sigut seleccionat enguany en el projecte Generacions de la Casa Encesa de Madrid.

Doctor en Belles Arts, la mitat de l’any se li pot trobar a càrrec del seu estudi de disseny, Pucalpa. La resta del temps potser estarà treballant com a curador, director de fotografia, muntant vídeo o com un dels editors de NUDO. Com a artista, en permanent retirada, ha exposat sense permís en llocs com el Palais de Tòquio, el Centre Georges Pompidou o la Renaissance Society de Chicago.

En ‘On Translation’ presenta una sèrie de peces en convivència entre l’orgànic i el formal.

NURIA FUSTER

Nuria Fuster (Alcoi, 1978). Actualment viu i treballa a Berlín.

Com a artista ha estat investigant la part material de la realitat, no sols com a dispositiu d’autorreflexió, sinó també com una forma d’establir punts d’enfocament en comportaments i processos que evidencien la pròpia hegemonia natural de les coses. La recol·lecció d’objectes industrials i naturals actua com a política de treball que establix connexió entre el local i l’universal. Un sistema fractálic que no deixa de girar sobre si mateix.

Nuria Fuster en la seua peça per a ‘On Translation’ desafia la matèria retorcent una persiana de ferro fins a convertir-la en un objecte fràgil com el paper.

MAR GARCÍA ALBERT

Mar García Albert (València, 1980). Viu i treballa a París.

Durant els últims dos anys ha determinat part de la seua producció artística  a una condició concreta que ha acabat denominant com “Time Specific”. Esta forma de treballar implica que una peça no podrà ser exposada més que durant un període concret, considerant l’espai expositiu no sols com un espai físic que ens ve donat (metres quadrats i superfície), sinó com un espai temporal que podem considerar com un mètode artístic independent.

Esta condició de partida sorgix arran de treballar amb pintura a l’oli i de reflexionar sobre les implicacions que té pensar un quadro, no en la seua faceta d’obra acabada (totalment seca i preparada per a integrar  una exposició o una col·lecció) sinó en la seua faceta de treball processual; és a dir, com a peça humida i l’existència de la qual es troba vinculada a l’estat fresc de la pintura, com a forma viva i evolutiva.

L’artista presenta sis obres sobre paper titulades ‘Registre’, que mostren l’evolució de la peça que es va mostrar en el Centre del Carme de València: un pal humit que jugava amb la geometria de la sala formant un angle de 37é.

IRENE GRAU

Irene Grau (València, 1986). Viu i treballa a Santiago de Compostel·la.

En els seus modes habituals de treball trobem l’anàlisi minuciosa d’un espai que intervé in situ i la seua transformació a través del color, tot això s’entremescla seguint les tradicions de la pintura radical monocroma, la pintura mural, els processos performatius i el paisatge (entés este últim gènere d’una manera àmplia). Irene Grau és una plenairista conceptual que assumix que l’obra és només «el que resta» d’una experiència més àmplia que va més enllà d’un paisatge recorregut o una arquitectura estudiada.

Així la seua peça ‘GR 94 km 5′ , del  projecte “El que importava estava en la línia, no en l’extrem” són les coordenades d’una ruta, el fragment d’un camí que es deté, es descontextualitza i es contextualitza en la Llotja del Peix d’Alacant.

RUBÉN M. RIERA

Rubén M. Riera (València, 1983). Viu i treballa a Madrid.

En la seua obra combina diferents mitjans (pintura, vídeo, instal·lació i accions) estant particularment interessat a ampliar les possibilitats del llenguatge pictòric i en una obra processual. La seua pràctica artística esta centrada en temes vinculats al present on s’emfatitza les complexitats i els canvis d’estar en el món actual. La seua investigació actual gira entorn del seu cos i a la implicació física d’estar en un lloc i un moment precisos.

En les seues peces el quadro adquirix una dimensió performativa mostrant el moviment i també la fragilitat de la pintura.

SERGIO PORLÁN

Sergio Porlán (Lorca, 1983).

La major part dels treballs de Sergio Porlán se centren a generar un espai d’excepció, a través dels procediments de l’art, per a enfrontar a l’espectador a un món construït, artificiós i distanciat de la percepció quotidiana de les coses, un lloc que pretén ser al mateix temps sensual, enigmàtic i crític.

A través de la pintura, l’escultura i la instal·lació, es generen contextos envolvents que fan participar a l’espectador d’una particular escenografia. El treball amb medicaments reals disposats sobre la superfície pictòrica, vaporitzadors, acumulacions de plàstics, elements de llum, superfícies reflectores o objectes trobats com a pedres o vidres, o en el cas de les peces que presenta en ‘On Translation’, el capó d’un cotxe es convertix en un núvol negre, com també el raig pot ser negre i, no obstant això,  produir llum.

DESCÀRREGA D’IMATGES AÇÍ