Linda Vitolo

Artista polièdrica, enfoca els seus treballs a la creació i interpretació d’espectacles de teatre (mim, clown, titelles), així com al disseny i confecció de vestuari teatral, titelles i màscares. Llicenciada i Doctorada en Història del Teatre a la Universitat de Bologna i diplomada en mim a Nàpols en Icra Project. Completa la seua formació, a Espanya, estudiant clown, vestuari teatral i pedagogia teatral. Estudia màscara de Commedia dell’arte amb Donato Sartori, posteriorment estudia a Indonèsia art, música i teatre d’ombres. Ha treballat en la realització i organització de performances i tallers a Espanya, Itàlia, Turquia, Irlanda i Indonèsia.

Anna Estellés

Directora d’escena, investigadora de moviment i artista visual. Fundadora de Akar Studio i directora de Akar Dance Theatre Company a Indonèsia. Formada en teatre físic amb els últims assistents de Decroux i posteriorment completa la seva formació en Dansa-Teatre amb Mercè Boronat, Butoh amb diferents coreògrafs com ara Yumiko Yushioka, Kudo Taketeru, Dansa Tradicional d’Indonèsia a la Universitat de Yogyakarta, Diplomada en Dansa Moviment Teràpia . Ha treballat en la realització i organització de performances i tallers a Espanya, Indonèsia i Anglaterra.

Records de Futur

“Una memòria per mai oblidar però també per construir millors temps, moguts per l’esperança, la creativitat i la força que està a les venes, les dels que han estat oblidats per molts, però ens donen lliçons de resistència, valentia i reconciliació. “

En Records del futur cohabiten diferents disciplines com ara el moviment, teatre, música i arts plàstiques. A través d’un espai creatiu de mediació i diàleg es durà a terme un treball d’investigació en col·laboració entre Linda Vitolo i Anna Estellés amb el col·lectiu de refugiades i refugiats de la Creu Roja i ACCEM de Castelló.

El material d’investigació es encarnarà en un “esquelet de records”, una instal·lació on juntarem totes les històries, records, objectes, etc … que anirem recol·lectant, amb l’objectiu de visibilitzar, compartir, mostrar la situació i vivències dels i les refugiades i refugiats i no només com a denúncia política, sinó també per fer l’art més humà.

La instal·lació s’inspira en l’obra dels artista Tim Noble i Sue Webster.