Exposicions

TERESA CEBRIÁN: EL LLARG VIATGE

 

Data: Del 15/6/18 al 23/9/18

Lloc: Centre del Carme. Salas Goerlich-Ferreres

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Comissariat: Marisol Salanova

Visita guiada

Vídeo

Però qui pot recordar el dolor, una vegada que ha desaparegut? Tot el que queda d’aquest és una ombra, ni tan sols en la ment ni en la carn. El dolor deixa una marca massa profunda com perquè es veja, una marca que queda fora de la vista i de la ment.

Margaret Atwood, El conte de la serventa, 1985

 

Comencem un viatge però no és distòpic, encara que bé podria ser-ho, i provocarà una experiència estètica sense pretendre-ho, al mateix temps que remourà consciències i estómacs. El viatge comporta transitorietat i impermanència, no és cronològic ni físic, sinó que l’artista a la qual acompanyarem quan ens endinsem en aquesta sala ha sigut una nòmada i, en realitat, no estem davant d’una retrospectiva a l’ús.

L’exposició individual de Teresa Cebrián (Losa del Obispo, València, 1957), “El llarg viatge”, està planificada per a posar en diàleg una o diverses obres anteriorment no relacionades i que tant la comissària com l’artista volen oferir al públic i revelar una història el relat de la qual dependrà dels que l’observen, ja que cada espai conté múltiples revelacions i roman a l’espera de ser revelat.

Cada espectador albergarà un sentiment que el farà interrogar-se sobre la seua presència en el món i el submergirà en una cosmologia personal difusa però poderosa. Això és perquè Cebrián ens indueix a formular tranquil·lament petits misteris que ocupen la ment durant un instant i sembren la llavor d’una pregunta tal vegada incontestable. Allunyada de l’elitisme intel·lectual, comparteix amb nosaltres preocupacions existencialistes que formen el suport, línia o substrat vital d’una existència, la nostra, la dels éssers humans que habitem la naturalesa, la ciutat, les nostres llars i els llocs que nosaltres mateixos construïm de manera efímera. Alguns són llocs mínims, tan bàsics i alhora complexos com la pell que embolcalla un cos o la presó simbòlica que el limita. Llocs que formen part d’una cadena d’escenes que en principi no tenen significat clar unidireccional, al contrari, són oberts.

El present projecte curatorial ha sigut guardonat en la primera convocatòria Trajectòries del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i inaugura una nova secció orientada a dignificar l’obra d’artistes en la seua maduresa. Planteja escenes que conviden a reflexionar vorejant el literari, com en un exercici filosòfic de to divulgatiu sobre la condició humana, un punt en el qual no necessàriament es respon a qüestions fonamentals, sinó més bé sobre assumptes mínims, simples en aparença, que per tant contrasten amb la complexitat subjacent. És a dir, ens parlen de la vida i de la mort, de les esperances i del sofriment, dels llaços afectius al llarg del camí, del maltractament, dels rostres irrecognoscibles amb el pas del temps, de l’esdevenidor de la carn, la nostra carn, que envelleix i no per això perd bellesa.

Marisol Salanova, comissària de l’exposició