Exposicions

MAIG DEL 68

Una mirada a la revolució d’estudiants de maig del 68

 

Dates: Del 3/10/18 al 2/12/18

Lloc: Centre del Carme. Sala zero

Organitza: CéTaVOIR i Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Col·labora: Roger-Viollet i l’Institut Français de València

El Maig del 68 compleix cinquanta anys… Què se’ls en dóna a les generacions que no tenen ni idea del que va ser aquesta revolta en contra de l’ordre establit inamovible d’una societat estancada en els seus arcaismes? Aquesta França gaullista orgullosa i poc propensa a passar comptes amb la història, la seua història. De Gaulle sembla fer-li front sol, com a potentat protector del passat. Però les guerres i la fi de la colonització no es digereixen tan fàcilment.

Maig del 68, anomenem aquest esdeveniment així encara que els sobresalts d’aquelles poques setmanes van tindre molt de ressò i conseqüències serioses i van donar lloc a debats tant a França com fora. Avortament, feminisme, salari mínim, dominació patronal són d’altres qüestions que continuen preocupant-nos. Podríem dir que en aquella època els estudiants van iniciar a la seua manera brutal i provocadora la qüestió de la modernitat i del futur de la societat.

Per a il·lustrar aquest moment important i històric, hauríem pogut anar a la solució fàcil, amb les imatges icòniques de Gilles Caron i el seu famós cara a cara entre Danny el Roig i un CRS, o també amb les imatges peculiars de Claude Raymond Dityvon, però hem preferit buscar un fons iconogràfic més directe, més relacionat amb el desenvolupament quotidià dels esdeveniments de maig. Aquest fons l’hem descobert en la valuosa agència històrica Roger-Viollet que el difon, és el fons France-Soir, el gran periòdic de l’època conservat a la Biblioteca Històrica de la Ciutat de París. Més de vint fotògrafs contractats pel periòdic per a cobrir aquest moment fort de la nostra saga nacional amb prop de quaranta-cinc mil imatges. Què veiem en aquests documents? Que la confrontació entre estudiants, després entre obrers, amb la policia no va ser un simple joc de persecució, sinó una batalla campal d’una violència inaudita i oblidada. Les provocacions de la joventut, de determinats joves, van ser reprimides sense escrúpols pel govern de Georges Pompidou.

És aquesta col·lecció, inestimable i desconeguda, la que tenim, amb l’ajuda de Dominique Lecourt, mestre d’obra de l’agència Roger-Viollet, editada i valorada.