Exposicions

LLUNYANIES. ART JOVE POLANÉS EN LA COL·LECCIÓ K. MUSIAL

Artistes: Adam Adach, Basia Bańda, Bogusław Bachorczyk, Agata Borowa, Tymek Borowski, Julia Curyło, Julia Cybis, Sławek Czajkowski, Wiktor Dyndo, Jan Dziaczkowski, Adam Gut, Urszula Kałmykow, Paweł Kałużyński, Arek Karapuda, Agnieszka Kicińska, Grzegorz Kozera, Sebastian Krok, Aleksandra Kubiak, Julian Nowicki, Igor Przybylski, Karol Radziszewski, Piotr Sokołowski, Antoni Starowieyski, Irmina Staś, Łukasz Stokłosa, Monika Szwed, Paweł Śliwiński, Rafał Wilk.

 

Dates: Del 29/11/18 fins al 27/1/19

Lloc: Centre del Carme. Sala Refectori

Comissariat: Inés R. Artola

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Instituto Polaco de Cultura de Madrid

Col·labora: Krzysztof Musial i Galería aTAK

Entrada gratuïta

‘Llunyanies’, títol d’aquesta mostra, és ja per si mateix un concepte que inclou misteri, una mica de nostàlgia, encara que també desperta en nosaltres curiositat, atracció. Sensacions que bé poden sorgir quan es parla d’art polonés: unes terres que, malgrat no ser tan llunyanes, se’ns antullen com a tals. Subjectivitats del mapa, de les cultures, de la història.

Hauria de ser suficient motiu voler acabar amb aquesta llunyania per a organitzar aquesta exposició. Però no és tot: enguany, 2018, es compleix el centenari de la recuperació de la independència de Polònia després de 123 anys d’ocupació. Celebració que s’ha sentit en tot el país al llarg de l’any i a la qual ens unim ara ací, però des de la distància i en clau actual. Independència, un altre concepte a tindre en compte, que ressona de maneres diverses segons les geografies…

Les peces que ací es presenten són en la seua majoria pintures, totes han sigut realitzades a partir de l’any 2000 i pertanyen a una de les col·leccions més importants del país, la de Krzysztof Musial, que consta de més de mil peces per les quals, si hi bussegem, podríem fins i tot narrar la història de la pintura contemporània polonesa. Però ací hem decidit apostar pels artistes més joves.

Artistes que segueixen en actiu, que continuen evolucionant, de diversos estils i sensibilitats, amb els quals podem dialogar. Per això, atés el motiu de la mostra i els temps que corren, en paral·lel a la selecció de peces que vaig realitzar, em vaig prendre la llibertat de contactar amb tots ells i que em comptaren algunes qüestions clau que em van vindre al cap a l’hora d’articular i presentar aquesta exposició. Així, vaig realitzar un joc senzill però incòmode: vaig preguntar a cadascun per les seues sensacions davant quatre conceptes (llibertat, independència, identitat i llunyania) perquè me’ls descrigueren, breument, subjectivament i amb tota la llibertat exceptuant el nombre de línies.

La intenció del joc és de doble vessant: donar veu als artistes, dinamitzar una mostra que vaja més enllà de la col·lecció privada estàtica i convidar, d’altra banda, a tots nosaltres a llegir i reflexionar sobre termes que haurien, com a mínim, d’inquietar-nos en l’actualitat.

El que us trobareu a continuació és, precisament això. Obres i respostes dels seus autors disseminades per la sala, en un joc que no és de directa confrontació amb les peces sinó, més aviat, amb nosaltres mateixos. I així, esperem, que Polònia ja no quede tan llunyana quan isqueu i que sorgisquen les oportunitats de diàleg, base de tot el nostre quefer en llibertat.