Exposicions

DISJUNTIVES POÈTIQUES PER PENSAR EL PRESENT

Exposició de la col·lecció ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana / Primers Moments’

Artistes: Mar Arza / Tània Blanco / Bleda i Rosa / Teresa Cebrián / Maribel Doménech / Damià Jordà / Teresa Lanceta / Xisco Mensua / Xavier Monsalvatje /Ana Teresa Ortega / Mery Sales

 

Data: Del 12/12/18 al 17/2/19

Lloc: Sagunt. Fundació Bancaixa – Sala d’Exposicions Glorieta

Comissariat: Aïda Antonino-Queralt

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Col·labora: Fundació Bancaixa. Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València i Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani Romà de la Calle

Entrada gratuïta

Aquesta exposició és una part del cicle en què la recent constituïda col·lecció d’art contemporani de la Generalitat Valenciana recorre la nostra geografia. Sagunt, distingida amb el segell de Capital Cultural Valenciana, acull, en les sales d’exposicions Glorieta de la Fundació Bancaixa i del Centre Cívic del Port de Sagunt, la segona itinerància d’una part de la col·lecció. La Generalitat Valenciana va adquirir un total de trenta-tres obres que fan mostra del panorama artístic valencià actual. L’amplitud dels criteris de selecció, sense restriccions temàtiques ni generacionals, dona lloc a un corpus heterogeni que comparteix el valor artístic i el caràcter crític.

Del conjunt d’onze obres que conformen la mostra de la sala d’exposicions Glorieta, hi ha un nombre de peces que remeten al present més immediat; aquell en què l’expressió artística funciona com a vehicle per a mirar i considerar les nostres maneres de connexió amb l’entorn, actualment regit per l’ímpetu modernitzador que, alhora, dificulta la identificació d’uns codis referencials estables. D’entre aquestes estructures perceptives, en destaca el llenguatge que, més enllà de la consideració paradigmàtica que té envers les convencions socioculturals i del fet de ser un instrument de pensament per al desenvolupament de la condició humana, per mitjà de la poesia transcendeix l’espai i es submergeix en l’àmbit del temps i és contenidor d’una intrahistòria pròpia.

En aquest sentit, tota convenció sociocultural, com a producte del context en què es gesta, passat un temps urgeix ser repensada pel que fa als codis, a les normes i als discursos que la conformen, i incidir en el nostre esdevenir. En les darreres dècades, el qüestionament dels discursos hegemònics ha comportat l’esgotament de la gran Història i ha donat cabuda a la multiplicitat de relats que, com una mena de constel·lació, conformen la narració d’un fet. És per això que un segon grup de peces materialitzen el seu compromís social i intel·lectual en reescriptures de la història, bé en forma de disjuntiva per a pensar els procediments dels canals de comunicació oficials, o bé subvertint el concepte ‘història’ per mitjà de l’experiència del temps i la retòrica visual, tot plegat dins de l’era icònica per excel·lència.

En aquesta immersió, per estadis, en la contemporaneïtat, l’últim escaló el composen les peces que decididament transiten els marges dels discursos hegemònics per a, més que rescatar, possibilitar el que no va poder ser. I una vegada establits com a paradigma dels discursos impossibilitats al llarg del temps, ixen en escena les consignes feministes, el testimoni i l’entorn que tenen, la seua praxis creativa i el coneixement que d’aquesta es desprén.

Amb tot, un conjunt de deu objectes artístics que prompte transcendeixen la seua especificitat expressiva per a colpejar l’esfera social en forma de reescriptures de la història, redefinicions dels codis referencials o canals d’expressió nous. Un atreviment, el d’aquest tast d’art contemporani valencià, que lluny de desequilibrar la contemporaneïtat, pretén transformar-la en cruïlla de reflexió necessària.