Exposicions

REINVENTAR EL POSSIBLE-ACCIONAR L’IMAGINABLE

Marco Ranieri, Milena Bonilla, Lorenzo Sandoval, Moisés Mañas, Úrsula Biemann, Pedro Neves Marques i Pedro Barateiro

Convocatoria 365 VLC

Lloc: Centre del Carme

Comissari: Juan Luis Toboso

Vídeo

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

 

Hui menys que mai podem pensar en un model de pensament del món fragmentat que separe la naturalesa de la cultura. I per això sembla necessari pensar transversalment les múltiples relacions entre una ecologia ambiental, política i individual que integre, com si d’un immens joc d’energies es tractara, la intensa relació entre ecosistemes, mecanosfera i l’extens univers de referències socials i individuals.

Resulta en certa manera desconcertant conjugar la vida en el present si en la idea que tenim del futur sobrevola el fantasma distòpic de l’Antropocè. Perquè una determinada forma de vida siga possible en el present, pareix pertinent pensar en el futur, no en aquell lloc on es puga viure, sinó en aquell lloc on es vol viure. En aquest sentit la construcció de noves formes de ser en societat, la producció de noves subjectivitats eticoestètiques i la multiplicació de singularitats per a la construcció d’un pensament articulat entre camps socials, polítics i ambientals, pareixen ser de vital importància per a elaborar la pregunta que planteja aquest projecte expositiu Tot açò és encara possible?

Aquesta investigació multidireccional que proposem pretén plantejar qüestions referents al mode en què contemplem el món sota la possibilitat de constitució d’un imaginari subjectiu i comú, analitzant la semblança entre les formes naturals, la construcció d’una herència cultural determinada pel pes de la història i els modes com s’organitza la vida en el capitalisme amb una constant tensió entre aspectes de dominació i afectius.

Aquest joc d’energies que ací proposem camina cap a una ecologia de les pràctiques artístiques, presta atenció a tots els organismes implicats en aquest conflicte d’entitats amb agència política pròpia, i intenta formular més preguntes que respostes i estimular la relació entre múltiples proposicions com a forma de producció de coneixement.