‘Oh! Monstruo’ és un projecte que invoca la possibilitat d’un cos col·lectiu, mutant, còmplice i afectiu. La possibilitat d’estar fora del marge, en un nou temps, el temps ara, on poder fer que la neu creme revivint carbons encesos que van ser foguera i que van arribar també a ser cendra.

‘Oh! Monstruo’ és un ajust de comptes amb el passat. Caminar en cercles sota els llençols. Aprendre a cantar amb una veu múltiple, anormal, disfònica, amb la qual invocar la bèstia secreta del desig.

‘Oh! Monstruo’ és un projecte específic d’Eduardo Hurtado per a la sala Dormitori del Carme, que té la col·laboració de Dani Hernández, Aimar Pérez Galí, Javier Vaquero, Pedro Lobo i Daniel J. García López… en el qual han col·laborat Oihan Indart, Asier Rentería o Laia Estruch i que es proposa com un moment de la vida construït concretament i deliberadament per a l’organització col·lectiva d’un ambient unitari i un joc d’esdeveniments. Una situació en què invocar el monstre perquè aparega entre les ombres d’aquest nou escenari de les subjectivitats.

‘Oh! Monstruo’ és la possibilitat d’un nou temps, un temps queer, estrany, dislocat, asincrònic. Una invocació al bastard alat, a l’animal de la ruïna, a l’ocell de quatre potes, al felí emmascarat, al cavall salvatge, a l’hipogrif que des de l’entrada de la sala, pintat fa segles en aquell taulell, vigila la sala a l’espera que alguna cosa ocórrega. Ara sí. Oh, monstre. Estem ací. Cignes sense cap. Comença el ball. Apaguen els llums. La neu crema.